La conversió de la política en una religió és una de les principals aportacions de la III Internacional. Els partits comunistes van esdevenir una església (amb el Kremlin com a Vaticà) i els seus militants, sacerdots i croats de la bona nova amb una fe absoluta i una passió sense aturador. Luciana Castellina i Eulàlia Vintró són dues dones excepcionals, amb una llarga història de militància i una tasca política envejable a les institucions democràtiques, des del Parlament Europeu fins a l’Ajuntament de Barcelona.
Luciana Castellina (Roma, 1929) és una periodista, europeista de pedra picada (eurodiputada del 1984 al 1999), amant del cinema i de llarga militància comunista al PC i a l’esquerra del PCI. L’any 1947 ingressa a la joventut comunista i, després d’acabar la carrera de Dret, es professionalitza en l’activitat política i participa, a partir del 1963, en la Comissió de la Dona del PCI. L’any 1970 és expulsada del partit amb el nucli fundador d’Il Manifesto i és elegida diputada a les llistes de Democrazia Proletaria (1976-1983). L’any 1984 reingressa al PCI. Contrària a la dissolució del PCI, fa costat a Rifondazione Comunista.
En l’actualitat forma part de la presidència nacional de Sinistra, Ecologia, Libertà, liderada per Nicchi Vendola.
AMB – Eulàlia Vintró, dirigent de llarga trajectòria política i representativitat institucional del PSUC i d’ICV.