• Fotografies d’Alfons Rodríguez

  • Srebrenica. Memòria d'un genocidi

  • Fotografies d’Alfons Rodríguez

Srebrenica. Memòria d’un genocidi

Imatges contra l’oblid i la repetició de l’horror. L’esperit de la reconstrucció damunt del dolor i la vergonya.

Fotografies d’Alfons Rodríguez. Mostra promoguda per l’Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat UB.

Enguany fa vint anys de l’assassinat de més de 8.000 persones, la majoria homes i nens, a Srebrenica, i de les tortures i violacions a les dones refugiades en aquesta població, per part de les tropes sèrbies del general Ratko Mladic, en el context de la guerra de Bòsnia (1992-1995), l’11 de juliol del 1995.

El mes de juliol de 2010, en el quinzè aniversari dels fets, una riuada humana de milers d’activistes pels drets humans d’arreu del món acompanyaven les víctimes d’aquell genocidi (sobretot mares, dones, filles i fills dels qui van ser assassinats) en una marxa que culminava en l’enterrament de les restes de les gairebé 800 víctimes que havien pogut ser identificades en diverses fosses comunes obertes en els anys anteriors.

Aquesta exposició “Srebrenica. Memòria d’un genocidi”, presenta les fotografies que va fer aleshores el fotoperiodista Alfons Rodríguez, en el marc d’una iniciativa de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona i la Fundació Pau i Solidaritat de Comissions Obreres, amb el suport de l’Institut Català Internacional per la Pau, per participar en la marxa commemorativa del 15è aniversari de la matança de Srebrenica.

L’exposició segueix el recorregut de la marxa: a Belgrad, on es palpa encara un debat en el si de la societat sèrbia sobre el que va succeir a la dècada dels 90 al territori de l’antiga Iugoslàvia; al camí de Tuzla a Srebrenica, amb els participants a la marxa i els que la veuen passar; i finalment a Srebrenica, amb els protagonistes, els que van viure els fets, els que hi van perdre éssers estimats, els enterraments, els indrets…

Vint anys més tard, el nom de Srebrenica s’associa també a valors més nobles: la solidaritat, la mobilització per a la reparació de les víctimes, l’esperit de reconstrucció i la voluntat de mantenir el record del que mai no hauria d’haver succeït i mai no s’ha de repetir.

Els fets

L’11 de juliol de 1995, tropes sèrbies sota el comandament del general Ratko Mladic van assassinar més de vuit mil persones, la majoria homes i nens, a l’enclavament bosnià que prenia el nom de la seva població principal: Srebrenica. Alhora, les dones refugiades en aquesta població també van ser víctimes de nombrosos actes de violència, com tortures o violacions.

Aquest enclavament era una de les zones que l’ONU, en el decurs de la guerra de Bòsnia, havia declarat “zona segura”.

En l’enclavament hi havia un destacament d’uns 400 cascos blaus holandesos que, arribat el moment, no van actuar per garantir la seguretat de la població civil a la qual s’havien compromès a protegir.

Més enllà de l’atrocitat comesa, Srebrenica simbolitza els aspectes més foscos de les guerres que van esclatar als Balcans entre 1991 i 1999, a partir de la desintegració de l’antiga Iugoslàvia: els crims de guerra i contra la Humanitat comesos de manera sistemàtica, el desemparament de la població civil, l’emergència de formes d’organització i la pràctica política de tall feixista, el cinisme de les potències internacionals o la inoperància de la resta de països europeus per aturar la massacre.

El record

El mes de juliol del 2010, quan es compliren quinze anys d’aquella matança, una riuada humana de milers d’activistes pels drets humans d’arreu del món van acompanyar les víctimes d’aquell genocidi (sobretot mares, dones, filles i fills dels qui van ser assassinats) en una marxa que va culminar en l’enterrament de les restes de les gairebé 800 víctimes que havien pogut ser identificades en diverses fosses comunes obertes en els anys anteriors.

Avui escara se’n continuen obrint.

L’exposició

“Srebrenica. Memòria d’un genocidi” recull les imatges que van ser captades pel fotoperiodista Alfons Rodríguez, en el marc d’una iniciativa de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona i la Fundació Pau i Solidaritat de Comissions Obreres, amb el suport de l’Institut Català Internacional per la Pau, per participar en la marxa commemorativa del 15è aniversari dels fets.

L’autor, juntament amb els altres membres de la delegació, primer va ser a Belgrad (Sèrbia), on ONG de drets humans sèrbies, com ara Dones de Negre, cada any organitzen actes per recordar la matança. Després, va viatjar a Tuzla (Bòsnia i Hercegovina) per incorporar-se a la marxa. A Srebrenica, Potocari i altres indrets de l’antic enclavament, la delegació va ser acollida per l’associació Dones de Srebrenica que lluita per preservar la memòria del que allà va succeir.

L’exposició segueix el recorregut de la marxa: a Belgrad, on es palpa encara un debat en el si de la societat sèrbia sobre el que va succeir a la dècada dels 90 al territori de l’antiga Iugoslàvia; al camí de Tuzla a Srebrenica, amb els participants a la marxa i els que la veuen passar; i a Srebrenica, amb els protagonistes, els que van viure els fets, els que hi van perdre éssers estimats, els enterraments, els indrets…

Aquesta mostra pretén recordar que el dolor continua en aquella petita ciutat de Bòsnia i Hercegovina i per això les seves imatges porten cinc anys recorrent ciutats com Sarajevo, Nova York, Roma o Barcelona.

Promoguda per l’Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat UB per recordar els fets ocorreguts ara fa 20 anys.

Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat UB

Té com a objectiu analitzar i promoure polítiques públiques de memòria que ajudin a fer reflexionar sobre els esdeveniments traumàtics de la història recent, com és el cas de la matança de Srebrenica, un dels episodis més terribles del segle XX a Europa.

Alfons Rodríguez

La seva obra fotogràfica documental s’ha exposat en nombroses ocasions en diversos països d’Europa, Amèrica i Àfrica. Amb vint anys de trajectòria professional, desenvolupada en gairebé cent països, ha publicat centenars de reportatges. Les seves imatges s’han publicat en mitjans com National Geographic, La Reppublica, The New York Times, El País, Geo, The Courier, El Periódico de Catalunya, El Mundo, Vogue, La Vanguardia, Yo Dona, Gatopardo o The Moments Count Journal, entre d’altres.

És autor de diversos llibres, com Between Gazes i El tercer genet, un món famolenc. Ha col·laborat amb organismes i agències internacionals, com Nacions Unides, Oxfam, Metges Sense Fronteres, Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona o Acció contra la Fam.

Alfons Rodríguez ha estat guardonat amb diversos premis nacionals i internacionals, com el Premi Godó de Fotoperiodisme (per una foto de la seva feina a Srebrenica).

  • Del 14 de juliol al 26 de juliol

El Born CC.

Activitat en català, castellà i anglès.

Entrada gratuïta