Els espais

EL CONSELLER EN CAP DE BARCELONA VA SER FERIT PROP DEL BALUARD DE SANT PERE DUENT LA BANDERA DE SANTA EULÀLIA, L'ENSENYA DE LA CIUTAT

Qui va ser Rafael Casanova?

Rafael Casanova i Comes va néixer a Moià cap al 1660, en una família de llinatge i bona posició econòmica gràcies a l’explotació agrícola i al comerç del gra i de la llana.

Els arxius de l’arxiprestat de la seva vila natal es van cremar el 1839 durant les guerres carlines, fet que impossibilita saber de manera fidedigna quan va néixer. La data aproximada està avalada pels estudis que n’han fet els historiadors Josep Maria Casassas, que va defensar aquesta data el 1931, i Carles Serret i Bernús, que va confirmar la teoria posteriorment basant-se en dos documents localitzats a l’arxiu de Moià.

La família Casanova tenia un llarg historial de participació en els assumptes públics del Moianès, tradició que Rafael va continuar a Barcelona, on es va doctorar en dret i va exercir com a jurista abans d’exercir en càrrecs públics.

Casanova va ser el darrer conseller en cap del Consell de Cent de Barcelona, càrrec que va exercir des del 30 de novembre del 1713 fins al 15 de setembre del 1714. El càrrec de conseller en cap de Barcelona distingia la primera autoritat de la ciutat, cosa que, traslladada a l’estructura municipal borbònica encara vigent a Catalunya, equivaldria al càrrec d’alcalde de Barcelona.

Com a conseller en cap, Rafael Casanova també va ser membre de la Junta 24a de Guerra de Barcelona, una delegació de 24 persones que representaven la ciutat, i va presidir la Junta 9a, una delegació encara més reduïda, de 9 patricis, que prenien decisions militars. Aquestes i altres juntes es formaven en temps de conflicte bèl•lic a causa de les dificultats de reunir el Consell de Cent en sessió plenària. Aquesta institució també va nomenar Casanova governador de la Plaça i Armes de Barcelona i de la fortalesa de Montjuïc.

Rafael Casanova

Heroi de l’Onze de Setembre

Però el rol que va fer de Casanova un combatent heroic de l’Onze de Setembre del 1714 és el que, també derivat del fet de ser la primera autoritat de Barcelona, va assumir com a coronel de la milícia ciutadana, la Coronela, organitzada amb batallons a partir dels gremis d’oficis de la ciutat.

L’atac final de les forces borbòniques de Felip V va originar un contraatac català comandat pel general Villarroel. L’últim intent desesperat de resistir l’enemic va acabar en una batalla cos a cos al Portal Nou, a l’altura del rec Comtal, i al baluard de Sant Pere.

En el moment de ser ferit, el conseller en cap duia a les mans la bandera de Santa Eulàlia, l’ensenya de la ciutat. L’11 de setembre del 1714 Rafael Casanova va exercir fins a l’últim moment com a primera autoritat de Barcelona, al capdavant de la defensa i la resistència del cap i casal de Catalunya en l’episodi final del setge que va derivar en la pèrdua de les llibertats nacionals del poble català.

Després de fer-se passar per mort per evitar les represàlies dels vencedors de la guerra, Casanova encara va viure tres dècades més, en les quals es va dedicar a exercir novament d’advocat. Va morir el 1743 a Sant Boi de Llobregat.