Al llarg de vuit sessions veurem com el cinema ha reflectit l’experiència dels infants en temps de guerra des de formes i òptiques variades. La ficció i el documental, així com la imatge real i l’animació, han explorat tant les pors i les ferides dels més petits en situacions de conflicte com la seva capacitat de resistència, la voluntat de supervivència.

Deia Josep Guinovart, un dels protagonistes de l’exposició, que “any rere any ens hi anem acostumant, anem assimilant i digerint les situacions més injustes”. Els films escollits ens acosten els patiments i les vivències de nens i nenes de conflictes d’arreu del món al segle XX, no només la II Guerra Mundial sinó també el conflicte araboisraelià i les guerres civils d’Espanya, Síria i El Salvador.

El cicle està conduït per Jordi Picatoste, autor de Paraísos perdidos. La infancia en 50 películas (UOC, 2018) i les pel·lícules van acompanyades d’un debat amb crítics i especialistes. Dues de les projeccions són per públic familiar.

Sessions

La prima Angélica, Carlos Saura, Espanya, 1974.
Divendres 5 d’octubre a les 20h. Debat amb Luís. E. Parés.

Alma Mater (Insyriated), Philippe Van Leeuw, Líban, França, Bèlgica, 2017.
Divendres 12 d’octubre a les 20h. Debat amb Núria Vidal.

Voces inocentes, Luis Mandoki, Mèxic, 2014.
Divendres 2 de novembre a les 20h. Debat amb Francesc Villalonga.

Lore, Cate Shortland, Alemanya, 2012.
Divendres 9 de novembre a les 20h. Debat amb Marta Selva.

La tumba de las luciérnagas, Isao Takahata, Japó, 1988.
Dissabte 24 de novembre a les 12h (Recomanada a partir de 12 anys).

Nacido en Gaza, Hernán Zin, Espanya, 2014.
Divendres 7 de desembre a les 20h. Debat (moderador a confirmar).

Of Fathers And Sons, Talal Derki, Alemanya, Líban, Qatar, Síria, 2017.

Clamor de indignación, Charles Crichton, Regne Unit, 1947.
Dissabte 22 de desembre a les 12h (Familiar).  Aquesta sessió ha quedat anul·lada per motius aliens a l’organització.