Debido a una incidencia técnica es posible que en algunos servicios se produzcan cortes puntuales.

Disculpe las molestias que esta incidencia le pueda ocasionar.

Categories: Activitats | Educació | Exposició |

El poder de la cançó d’autor

Si visitem l’exposició Per una educació en llibertat. Barcelona i l’escola. 1908-1979 farem un viatge per les propostes educatives a la ciutat al llarg del segle XX. Començarem per la Barcelona del 1909, i passejarem pels moments clau fins arribar a una aula franquista.

Aquest darrer àmbit és, precisament, el punt de partida d’Els colors de la pluja, la peça teatral que es podrà veure els propers 1, 3 i 4 de juliol a El Born CCM. La proposta és un projecte de cocreació de Tantarantana, El Born CCM i la companyia de teatre El Martell en el marc de Creació i Museus, la cita anual que emparella fàbriques de creació i institucions cultuals de la ciutat.

El Martell ja s’havia submergit l’any passat en la temàtica de l’educació en el seu espectacle El mar no cap dins una capsa de sabates. Era, doncs, una aliança ideal per seguir explorant la temàtica, aquesta vegada integrats en un projecte de cocreació en què dialoguen les arts escèniques amb la cultura i la memòria.

Laia Alsina és la directora de la companyia i creadora de la peça. Quan va visitar l’exposició va quedar sorpresa per l’aula franquista engabiada i, en especial, pel poema d’Ovidi Montllor sobre l’escola de la Ribera que es pot llegir en una de les parets. “Veure aquesta cançó va ser clau perquè vaig pensar que estàvem parlant d’educació i de segle XX, i que un dels vehicles per a traslladar-ho podia ser la cançó d’autor, un fenomen molt vinculat al segle XX”, afirma la creadora.

Els colors de la pluja  Els colors de la pluja

Alsina s’hi va voler submergir i, per fer-ho, va escollir el músic i cantautor Montañez com al seu company de viatge, que curiosament és professor de professió. Junts van començar un procés de recerca de cançons  vinculades a l’educació i tots dos van coincidir en la cançó de Raimon ‘Al meu país la pluja’ i en un fragment que els va inspirar per desenvolupar tota la peça:

Al meu país la pluja no sap ploure
O plou poc o plou massa
Si plou poc és la sequera
Si plou massa és la catàstrofe
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s’ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure

I és que l’aigua és el fil conductor d’aquesta proposta que transita pels diferents moments de la història de l’educació a Barcelona. La peça és una metàfora entre la pluja i la condició humana. «Segons com es tracti la naturalesa humana, a l’igual que la pluja o l’aigua, aquesta pot prendre moltes formes. Pot ser submisa, transformadora o contestatària. I això també depèn de l’educació», afegeix la creadora.

Els colors de la pluja Els colors de la pluja Els colors de la pluja Els colors de la pluja

Des d’aquest moment d’inspiració, s’han succeït les jornades de treball, els canvis de guió, la cerca del títol de l’espectacle –que va canviar de Jo també ho he viscut a Els colors de la pluja– les reunions amb els equips del Tantarantana i d’El Born CCM, els assajos, la planificació de la comunicació, la sessió fotogràfica per fer el cartell de l’espectacle, les reunions de producció… Una cursa a contrarellotge que en dos mesos ha donat lloc a un espectacle poètic i metafòric amb un final sorprenent i encoratjador.

Els colors de la pluja, interpretada per Cristina Arenas i Martí Salvat, s’estrenarà el proper 1 de juliol en el marc del Grec Festival de Barcelona, i durant tres dies es podrà veure en 3 passis de 30 minuts. Podeu reservar plaça aquí.