De l’1 al 15 de març de 1972, a Milà, va tenir lloc una exposició d’art contemporani titulada “Amnistia que trata de Spagna” que va comptar amb la participació de prop de 300 artistes plàstics, cantants i poetes catalans, espanyols, francesos i italians. La mostra reunia per primera vegada creadors tan consagrats com Neruda, Picasso, Tàpies, Miró, Guinovart, Brossa, Espriu, Raimon i Lluís Llach i tenia l’objectiu de recaptar fons per sufragar les lluites dels treballadors espanyols i ajudar les famílies dels presos polítics antifranquistes.

La majoria de les obres van sortir clandestinament d’Espanya. Van passar la frontera per Catalunya camuflades en cotxes o van ser portades a través de les muntanyes d’Euskadi i Navarra. Un esforç que mereix la pena ser recordat, per entendre el desplegament de la voluntat, el risc i la capacitat organitzativa de l’oposició al franquisme en aquell moment. Tothom sabia que després de la mostra podien arribar les represàlies, però tots assumiren la responsabilitat.

Taula rodona amb alguns testimonis i participants en l’exposició de 1972 i projecció del documental Amnistia que trata de España (25 min.):

• Carles Vallejo, sindicalista de CCOO i organitzador de l’exposició des de l’exili a Itàlia. Va ser l’encarregat de coordinar les gestions necessàries per a la petició i la recepció de les obres que van arribar a Milà, així com de la posterior itinerància de l’exposició a Bolonya.
• Julia León, cantautora participant en l’exposició. La seva cançó Santa Bárbara Bendita fou inclosa en el vinil Cerca de mañana, que es va editar en ocasió de l’exposició.
• Joan Anton Gonzalez, productor i membre de l’equip de cinema clandestí que va realitzar el documental “Amnistia que trata de España”.

En col·laboració amb l’Ateneu de Memòria Popular.