El Born CCM participa al congrés d’Arqueomalacologia de la Península Ibèrica

El Born participa en una comunicació científica al congrés d’Arqueomalacologia de la Península Ibèrica que se celebra a Las Palmas de Gran Canària els dies 18-20 de maig. La comunicació presenta l’estudi de l’evolució de l’aprofitament dels invertebrats marins a Barcelona entre l’edat mitjana i l’edat moderna.

Al llarg d’aquests anys d’excavació programada, a El Born Centre de Cultura i Memòria s’ha intervingut en diferents espais com la Casa Corrales, la Casa Santmartí, la Casa Riera o la Casa Oliach, a banda del Rec Comtal. En aquestes intervencions, la recollida acurada del material bioarqueològic, efectuada a través de sistemes precisos de garbellat i flotació, ha permès recuperar restes de molts invertebrats marins, entre ells equinoderms (garoines), cnidaris (coralls), però fonamentalment mol·luscs (concretament bivalves, gasteròpodes i algunes restes mineralitzades de cefalòpodes i, especialment, fragments de l’anomenat “os de sípia”).

La diversitat d’espècies ens ha permès, en primer lloc, observar com ha anat evolucionant el consum de diversos recursos al llarg del temps. Si fins a l’alta edat mitjana —segle XII, aproximadament—, el mol·lusc consumit més comú era l’ostra, a partir d’aquest moment i fins al segle XVI, ho serà el musclo. A l’edat moderna, però, tornem a veure un canvi de gustos alimentaris i ens trobem que les tellines passen a ser el mol·lusc més consumit. La comparació d’aquests resultats amb altres dades històriques i arqueològiques fan pensar que els canvis en el consum d’aquests recursos marins, a banda de poder respondre a qüestions culturals, també pot haver estat influït per l’evolució de les característiques de la línia de costa barcelonina. La formació de barres de sorra i el rebliment de sediments a la primera línia de platja va suposar l’aparició d’ambients més favorables a unes o altres espècies.

A banda, i encara que de forma anecdòtica, l’estudi d’aquestes restes d’invertebrats ens han permès evidenciar altres aspectes històrics no vinculats directament a l’alimentació, com per exemple, l’arribada de conquilles exòtiques, com els cauris índics, que foren amplament utilitzats com a moneda a l’Àsia i a la Mediterrània oriental durant gran part de l’edat mitjana. També, la presència de branquetes de corall vermell ens remet a l’explotació, local o regional, d’aquest invertebrat per a la fabricació de penjolls i amulets que van estar molt en voga entre els segles XIV i XV a la Mediterrània occidental.

L’estudi i presentació són fruit de la col·laboració d’El Born CCM amb investigadors dels dos projectes de recerca que s’ocupen dels estudis bioarqueològics: PaleoBarcino liderat per Santiago Riera (evolució del paleopaisatge) i MonBones liderat per Lluís Lloveras (alimentació i reconstrucció econòmica).

Dues branques de corall procedents de Casa Corrales, datades entre els segles XIV i XV.

Dues branques de corall procedents de Casa Corrales, datades entre els segles XIV i XV.

Cauri (altrament anomenat porcellana) de l’espècie Monetaria moneta, de procedència índica, trobada a la Casa Sanmartí, a l’esquerra de la imatge, comparada amb altres fragments de cipreids recuperats al BCCM.

Cauri (altrament anomenat porcellana) de l’espècie Monetaria moneta, de procedència índica, trobada a la Casa Sanmartí, a l’esquerra de la imatge, comparada amb altres fragments de cipreids recuperats al Born.

Dues branques de corall procedents de Casa Corrales, datades entre els segles XIV i XV.

Dues branques de corall procedents de Casa Corrales, datades entre els segles XIV i XV.