Conferència a càrrec de Christian Laval i debat posterior amb Ferran Aisa Pàmpols
Dijous 21 de novembre, de 19 a 21 h
Sala Moragues, accés lliure
Amb traducció simultània francès-català
Espai de diàleg i treball a càrrec de Christian Laval
Divendres 22 de novembre, de 10 a 12 h
Auditori, c. Comercial, 5. Gratuït amb inscripció prèvia
“La tradició de totes les generacions mortes pesa com un malson damunt dels cervells dels vius”, escriu Marx al 18 de Brumari en relació a les revolucions del passat. Ens demanarem per què i com la Revolució d’Octubre no va poder eludir aquesta estranya fatalitat, malgrat les esperances de Marx i les pretensions del marxisme.
Els esdeveniments anomenats revolucions, dels quals la Revolució Russa i la Revolució Francesa són exemples cabdals, tenen un lloc eminent en la nostra història i segueixen constituint punts de referència de la construcció de memòria. La manera de llegir-los encara avui determina i està condicionada alhora per les versions que se n’han establert en funció, inevitablement, d’interessos presents i de tradicions sedimentades. Una relectura n’és, però, possible i fins i tot necessària.
Aquesta relectura, en la proposta de Christian Laval, posa en qüestió mites enganyosos, revisa el sentit dels discursos dels bolxevics així com de les seves pràctiques efectives i permet establir una distància crítica amb d’altres insurreccions populars del segle XX com ara la Revolució Mexicana i fins i tot alguns episodis de la Guerra Civil.
Christian Laval
Christian Laval és professor de Sociologia a la Université Paris-Nanterre. Amb Pierre Dardot, va fundar, el 2004, el grup Question Marx, amb l’objectiu de contribuir a la renovació del pensament crític. És membre del grup GÉODE i de l’Institut de Recherches de la Fédération Syndicale Unitaire. Estudiós de l’obra de Michel Foucault, ha emprat les recerques pioneres d’aquest autor sobre la biopolítica per analitzar les formes originals de poder instaurades pel capitalisme avançat. La seva anàlisi de la dimensió jurídica com a inseparable de la política constitueix una de les seves aportacions més significatives. D’entre els seus llibres, destaquem: en col·laboració amb Pierre Dardot, La sombra de Octubre, Común: Ensayo sobre la revolución en el siglo XXI, i, en col·laboració amb Enric Berenguer i Pierre Dardot, El ser neoliberal.
Ferran Aisa i Pàmpols
Ferran Aisa Pàmpols és historiador, poeta i periodista, a més de professor d’història, documentalista, comissari i col·laborador de revistes i diaris com La Vanguardia. Ha escrit una trentena de llibres, entre els quals destaquen La Internacional, el naixement de la cultura obrera, República, guerra i revolució. L’Ajuntament de Barcelona, 1931-1939 o Utopia, del somni igualitari al pensament únic. Va rebre el Premi Ciutat de Barcelona d’Història l’any 2000.
Consulteu les activitats programades a l’entorn del cicle #Referències