Hongria va ser sotmesa després de la Segona Guerra Mundial a la influència de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS). Durant tota la guerra freda va formar part de l’Europa de l’Est. L’any 1956 el líder comunista reformista hongarès Imre Nagy va encapçalar una revolta popular contra els designis de l’URSS. La revolta va acabar sent esclafada pels tancs soviètics. Imre Nagy va ser empresonat, condemnat a mort i executat el 16 de juny del 1958. Se’l considera, des d’aleshores, un patriota en l’imaginari col·lectiu dels hongaresos.

30 anys després de l’execució d’Imre Nagy, l’any 1988, Hongria estava en plena crisi econòmica, amb una inflació i una fragilització salarial notables, i un creixement també notable del deute exterior. János Kádár, el líder comunista que s’havia consolidat en el poder després de la revolta del 1956, va ser apartat de les seves funcions. El va succeir Karoly Grosz. Aquest fet, junt amb les polítiques d’obertura que Mikhaïl Gorbatxov propugnava a l’URSS, va propiciar a Hongria una fase de profunda reforma del règim. L’any següent, al 1989, els esdeveniments es van precipitar.
A peu de carrer, Ernö Horváth va documentar tot el procés de transició d’Hongria cap a un sistema democràtic. L’exposició presenta part de l’obra inèdita que el fotoreporter hongarès va capturar entre els anys 1988 i 1990 a les ciutats de Budapest, Timişoara (Romania), en plena revolució contra la dictadura de la República Socialista de Romania, i a Berlín de l’Est (Alemanya de l’Est), durant la demolició del mur.