El passat és actualitat. La museïtzació compulsiva, les modes d’allò retro, les sèries i les pel·lícules històriques i la creixent mirada ètica sobre les atrocitats del passat ho testifiquen. Per què, però? Els estudis de memòria analitzen críticament aquest fenomen memorialista sorgit en l’últim terç del segle xx. Malgrat el seu impacte en el món acadèmic, les propostes conceptuals d’aquest camp interdisciplinari no han penetrat en el context de la societat espanyola. En aquest sentit, l’associació Memorias en Red proposa un curs per posar en comú i debatre els temes i les teories fonamentals dels estudis de memòria. Aquest curs va dirigit a qualsevol persona interessada a investigar els mecanismes i les tendències de les cultures memorialistes actuals, i les seves característiques principals són la interdisciplinarietat i l’enfocament transnacional.
Estudis de què?
Dimarts 3 d’octubre, 19-21 h
Aquesta sessió proposa una introducció general als estudis de memòria i als temes del seminari. S’hi presenten les diverses “formes” de la memòria —col·lectiva, social, històrica, cultural; voluntària i involuntària; activa i latent—; s’hi exploren les seves dinàmiques i dialèctiques entre el record i l’oblit, els relats i els silencis, els traumes i les reelaboracions; s’hi debaten les diferències i les connexions entre història i memòria, testimonis i relats, davant la idea de “veritat”, i s’hi planteja una reflexió sobre el rol social de l’investigador de les memòries, en la tensió entre l’anhel de justícia i el pensament crític.
MARIA CHIARA BIANCHINI (coord.). Historiadora i americanista, doctora per la Universidad Autónoma de Madrid i la Università degli Studi di Roma Tre. Ha estat investigadora pre i postdoctoral a l’Instituto de Historia de la Universidad Católica de Chile. Investiga les cultures i les polítiques de memòria de l’època contemporània, a través dels monuments i del patrimoni construït. És autora del llibre Chile, memorias de la Moneda. La (re) construcción de un símbolo político (Madrid, 2012), i de diversos articles que aborden aquests temes, sobretot amb referència als casos de Xile, Espanya i Itàlia i a la perspectiva comparada. Ha estat docent en diversos programes universitaris dels tres països.
Imatges i paraules: els relats de la memòria: entre la representació i la performativitat
Dimarts 10 d’octubre, 19-21 h
La memòria és el passat acumulat en el present, latent o en moviment. Les imatges i les paraules, les expressions i els gestos, que circulen i actualitzen constantment els relats socials, constitueixen els diversos testimonis del passat que componen la memòria. Aquesta sessió reflexiona sobre el paper de la cultura en aquest procés memorialista, problematitzant conceptes com “representació” i “expressió”, “narrativa” i “relat” o “performativitat” i “reenactment” a través de casos paradigmàtics de la literatura, el cinema o l’expressió popular que ens permetin anar més enllà en l’anàlisi de les imatges i de les paraules que constitueixen la memòria cultural.
MARIJE HRISTOVA. Crítica cultural i historiadora, és investigadora postdoctoral al projecte europeu Unsettling Remembering and Social Cohesion in Transnational Europe (UNREST) a l’institut de Llengua, Literatura i Antropologia del CSIC. És autora de Reimagining Spain: Transnational Entanglements and Remembrance of the Spanish Civil War since 1989 (Maastricht, 2016). Els seus interessos acadèmics són la literatura, la memòria transnacional, el nou materialisme i el gir forense a nivell cultural. Ha estat professora de diversos cursos sobre temes relacionats amb la memòria, la literatura i el segle xx europeu en diverses universitats d’Europa.
LIDIA MATEO LEIVAS. Investigadora i gestora cultural. És màster en Art Contemporani i Cultura Visual (Museu Reina Sofia) i realitza la seva tesi sobre cinema clandestí durant el tardofranquisme i la transició (UAM-CSIC). Les seves línies d’investigació analitzen el paper de la imatge en els processos de memòria col·lectiva, la producció de saber històric, el treball col·laboratiu i la temporalitat. Ha impartit conferències i seminaris a la Universidad Autónoma de Madrid, la Pontifícia Universidade Católica de São Paulo o la New York University. Ha comissariat l’exposició “Imatges desorientades” (CSIC) i l’exposició “Memoriadero” (Matadero-Madrid) juntament amb l’associació Memorias en Red.
EVA LÉGER és doctora en Estudis Hispànics per la Universitat de Paris Oest Nanterre. És membre del Centre de Recherches Ibériques et Ibero-Américaines (EA 369, Universidad París Oeste Nanterre – La Défense, GREX et GRISOR. A la seva tesi doctoral, titulada L’exil républicain espagnol en Limousin. Cartographie des mémoires, des imaginaires et des appartenance, va aprofundir en les memòries de l’exili de la Guerra Civil espanyola al centre de França, qüestionant la relació entre memòries i llocs, entre passat familiar i identitat narrativa. Actualment està preparant un documental radiofònic a partir d’arxius orals.
Polítiques de memòria: reflexions crítiques sobre el cas espanyol
Dimarts 17 d’octubre, 19-21 h
En el segle xxi, s’han multiplicat les mesures dutes a terme per les administracions públiques del territori espanyol quant al tractament i al reconeixement públic del passat recent. L’anàlisi d’aquestes “polítiques de memòria” posa en evidència diversos problemes que requereixen una reflexió sobre els “usos de l’oblit” pel que fa a la memòria de la Guerra Civil, però també en comparació amb altres memòries més recents. A partir del cas espanyol, aquesta sessió problematitza les polítiques de memòria: en quina mesura les institucions fan servir les víctimes i el seu passat amb fins partidistes?, Quan les administracions s’ocupen només d’unes víctimes, propicien “l’oblit” de les altres?, Què diferencia les víctimes d’ETA de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme?, És possible establir polítiques públiques des d’una visió “veraç” del nostre passat recent?
CARLOS AGÜERO IGLESIA. Professor col·laborador de la UNIR (Universidad Internacional de La Rioja). Ha compatibilitzat la seva carrera professional amb la d’investigador en la branca de filosofia política. És llicenciat en Filosofia (UCM), màster en Estudis Avançats i, actualment, doctorand. És activista per la memòria des de l’any 2002 amb l’Asociación por la Recuperación de la Memoria Histórica, on ha participat i coordinat diverses àrees, i assessor a Espanya del projecte “The Spanish Civil War Memory Project”, de la University of California San Diego. Ha estat investigador contractat predoctoral a l’institut de Filosofia del CSIC i a la Fundació estatal “Pluralismo y Convivencia”. Ha publicat diversos articles en revistes i llibres col·lectius sobre violència, drets humans, memòria i franquisme.
Pràctiques de memòria: els llocs i els seus visitants
Dimarts 24 d’octubre, 19-21 h
Els “llocs de memòria” reflecteixen la voluntat de significar l’espai públic amb evocacions del passat. El procés de creació dels llocs de memòria té a veure amb una pugna política i ideològica entre col·lectius i individus, que forma part d’un procés històric complex. D’altra banda, entre els llocs de memòria i els seus visitants s’estableixen dialèctiques la comprensió de les quals requereix establir noves categories patrimonials. En aquesta sessió s’estudiarà la creació d’espais de memòria a Barcelona: qui hi ha participat i quina ha estat la seva evolució des del franquisme i durant la democràcia. També s’analitzaran críticament les diverses pràctiques i models turístics desenvolupats al voltant d’aquests espais, en diàleg amb diferents exemples nacionals i internacionals.
RICARD CONESA. Historiador de l’Observatori Europeu de Memòries de la Universitat de Barcelona. És llicenciat en Història, màster en Cultura Històrica i Comunicació, màster en Estudis Històrics i està fent la seva tesi doctoral sobre les polítiques de memòria en l’espai públic de Barcelona, del franquisme a la democràcia. El seu àmbit d’estudi són els processos socials al voltant de les representacions del passat en l’espai públic i l’ús polític que se’n fa. Ha treballat com a tècnic de projectes i espais de memòria al Memorial Democràtic i ha col·laborat en diverses publicacions col·lectives. També ha participat en diferents congressos i seminaris.
DAVID GONZÁLEZ. Llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona, màster en Turisme Cultural per la Universitat de Girona i doctorand en Didàctica del Patrimoni, les Arts i el Turisme Cultural per la Universitat de Barcelona. La seva especialitat i el seu àmbit d’estudi són els espais de memòria i els seus processos de patrimonialització en clau turística, tema sobre el qual té diverses publicacions i ha participat en diferents congressos i jornades. A nivell laboral, col·labora amb el servei educatiu del Museu Memorial de l’Exili – MUME i és membre del grup d’investigació en Didàctica del Patrimoni de la Universitat de Barcelona.
Inscripcions: laborables, de dilluns a divendres, de 9.30 a 19 h al 93 256 68 50 o a reserveselbornccm@eicub.net
Es lliurarà un certificat d’assistència.
