Barcelona 1700. Descobrint el jaciment del Born. Arqueologia, tecnologia i patrimoni
Llistat de ponents, segons ordre d’intervenció.
Toni Fernández Espinosa
Llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona.
Arqueòleg de l’empresa Codex Arqueologia i Patrimoni especialitzat en arqueologia medieval i moderna. Actualment col·labora amb El Born CCM elaborant diferents projectes relacionats amb la recerca, la difusió i el coneixement de les restes arqueològiques del jaciment del Born.
Codirector de la intervenció arqueològica a l’antic mercat del Born (2001-2002) i director de les intervencions arqueològiques realitzades al Born i als carrers circumdants entre els anys 2005 i 2013.
Stéphane Demeter
Màster en Història Medieval (1988) i màster en Administració Pública (2003) per la Universitat Lliure de Brussel·les.
S’ha dedicat principalment a la història i a l’arqueologia de la regió de Brussel·les. Després d’haver participat en la realització de la carta arqueològica regional com a investigador associat als Museus Reials d’Art i d’Història (1991-1996), va assumir la direcció d’aquest projecte com a adjunt a la Direcció de Monuments i Jaciments de la Regió de Brussel·les-Capital, en el si de la qual va posar en marxa el Servei Arqueològic Regional (1999-2011). En aquella època, també va dirigir el projecte europeu Septentrion (2004-2008), que va permetre reobrir la Porta de Hal al públic i donar la rellevància adequada a les restes de la primera muralla urbana. Actualment és responsable del Departament de Documentació i Sensibilització envers el Patrimoni de l’organització pública Bruxelles Développement urbain (Brussel·les Desenvolupament Urbà) i, entre altres activitats, dirigeix la revista Bruxelles Patrimoines.
Ha compaginat la seva carrera a l’administració amb activitats de recerca científica (arqueologia de les residències senyorials rurals, arqueologia i història de les fortificacions, topografia urbana). És col·laborador científic de la Universitat Lliure de Brussel·les, en el Centre de Recerca SOCIAMM, i actualment presideix la Reial Acadèmia d’Arqueologia de Bèlgica i el Comitè Belga d’Història de l’Art.
L’any 2005, la Regió de Brussel·les-Capital va designar Stéphane Demeter president del Consell d’Administració de l’associació sense ànim de lucre Palais de Charles Quint (Palau de Carles V), encarregada de la gestió del jaciment arqueològic i museu del Palau de Coudenberg i del programa Classes du Patrimoine et de la Citoyenneté (Classes de patrimoni i ciutadania).
Sérgio Carneiro
Llicenciat en Història i Arqueologia per la Universitat de Lisboa (1995).
Fins al 1999 va treballar com a arqueòleg autònom a diferents zones de Portugal: l’Algarve, Lisboa, Santarém i Aveiro. És coordinador de la Unitat d’Arqueologia de Chaves des que es va crear el 1999, i cap del projecte de recerca sobre les termes romanes de Chaves des del 2006.
Entre el 2002 i el 2007 va ser president de l’Associació Professional d’Arqueòlegs de Portugal.
Com a investigador, ha escrit nombrosos articles i publicacions relacionats amb l’arqueologia.
Enrico Zanini
Professor associat de Metodologia de la Recerca Arqueològica, i també imparteix l’assignatura d’Arqueologia Bizantina. Ha estat director del Departament d’Arqueologia i Història de l’Art i president del màster en Arqueologia. Actualment és membre de la Comissió Universitària de Relacions Internacionals.
Ha dirigit nombroses recerques sobre el terreny tant a Itàlia com a l’estranger, i és autor de més de cent publicacions. És membre dels comitès editorials de les col·leccions internacionals «Late Antique Archaeology» (Leiden), «Limina/Limites» (Oxford) i «Medieval and Post-Medieval Mediterranean Archaeology» (Turnhout), així com del Centre Interuniversitari SANSOM (Societats Antigues de l’Àfrica del Nord, el Sàhara i la Mediterrània Oriental), del Grup Europeu de Recerca «El món insular a la Mediterrània» i del Comitè Assessor del Fòrum d’Arqueologia de Xangai.
El 2011 va obtenir una beca de recerca del centre de documentació Dumbarton Oaks (Universitat de Harvard) per a les recerques a Gortina (Creta). Els seus camps d’investigació principals són l’arqueologia tardoantiga i protobizantina a Itàlia i a la Mediterrània; teories, mètodes i pràctiques operatives de la recerca arqueològica sobre el terreny; problemes teòrics relacionats amb l’aplicació de les tecnologies informàtiques a l’arqueologia, i comunicació arqueològica per la valoració i la divulgació.
Tony Pollard
Director del Centre d’Arqueologia dels Camps de Batalla i professor titular d’Història a la Universitat de Glasgow. Coordina el Màster en Arqueologia dels Conflictes i els Camps de Batalla del Centre d’Arqueologia dels Camps de Batalla, el primer màster d’aquest tipus dins l’àrea d’Humanitats.
Ha desenvolupat projectes arqueològics relacionats amb els camps de batalla i els conflictes al Regne Unit, l’Europa continental, Àfrica i Amèrica del Sud. El seu camp d’interès va des dels conflictes del segle xviii, especialment l’aixecament jacobita a Escòcia, fins a l’arqueologia de la Primera i la Segona Guerra Mundial. Va dirigir, per a l’exèrcit australià, les tasques de prospecció i avaluació que van conduir a la troballa de les fosses comunes de les tropes australianes i britàniques de la Primera Guerra Mundial de Fromelles (França). Recentment ha dirigit, entre altres projectes, l’excavació d’un refugi de la Primera Guerra Mundial prop de Ieper, el primer projecte arqueològic dut a terme a Fort William i una recerca de proximitat al lloc de la batalla de Prestonpans. Ha publicat un gran nombre d’articles tant acadèmics com divulgatius.
Louise Pothier
Responsable d’arqueologia i conservació al Museu Pointe-à-Callière d’Arqueologia i Història de Mont-real. Màster en Arqueologia Històrica per la Universitat Laval del Quebec.
Des de fa més de vint anys es dedica a la interpretació del patrimoni i ha publicat nombrosos llibres i articles sobre Mont-real. Dirigeix una nova col·lecció d’obres de síntesi sobre l’arqueologia del Quebec, publicada per Éditions de l’Homme.
És també responsable de l’àrea d’arqueologia del projecte d’ampliació de Pointe-à-Callière, que culminarà amb l’obertura al públic del col·lector de la petita riera de Saint-Pierre i del pavelló Fort de Ville-Marie/Domaine de Callière, l’any 2017.
Manel Miró Alaix
Llicenciat en Prehistòria i Història Antiga per la Universitat de Barcelona el 1985 i especialitzat en Gestió i Interpretació del Patrimoni per l’Escola de Patrimoni de Barcelona.
El 1990 va començar a treballar com a consultor en patrimoni a la Fundació Centre Europeu del Patrimoni, i des del 1996, com a director de l’Àrea de Planificació a l’empresa Stoa.
Ha treballat en nombrosos projectes d’activació del patrimoni que inclouen plans d’interpretació, projectes museològics i estudis de viabilitat. En els últims anys ha orientat la seva activitat professional a l’ús de les TIC en la interpretació del patrimoni, i ha dirigit nombrosos projectes d’aplicacions per a museus i monuments.
Ha treballat com a professor d’interpretació en diverses universitats: Universitat de Barcelona, universitats de Girona, Sevilla, Granada i la Corunya, Universitat Internacional de Catalunya, Universitat Carlos III de Madrid i Universitat Complutense de Madrid.
Guillem Barceló Fité
Llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Ramon Llull amb especialització en Realització Audiovisual. Màster en VFX per la UAB, l’ESCAC i Mínimo VFX. Postgrau en 3D Max & Mudbox per l’ESPAI.
Ha treballat durant més de deu anys en producció audiovisual com a productor i realitzador. És cofundador de Creueta119, des d’on duu a terme projectes audiovisuals i interactius per a museus, universitats i multinacionals.
Eugènia Bort Tena
Llicenciada en Geografia i Història, especialitat en Arqueologia, per la Universitat de Barcelona, diplomada en Conservació i Restauració i amb formació en gestió de museus.
Treballa com a auxiliar en excavacions arqueològiques, entre les quals destaquen les efectuades a la plaça Comercial (1991) o a l’interior del mercat del Born (2001). En l’àmbit dels museus, treballa en la conservació preventiva dels objectes a les reserves, així com en muntatge i manteniment d’exposicions i supervisió d’espais arqueològics museïtzats.
Des del 2003 treballa en el projecte de restauració i posada en valor del jaciment del Born, supervisant actuacions d’obra civil, identificant materials constructius, diagnosticant alteracions i efectuant tractaments, elaborant la documentació corresponent i digitalitzant les dades. Actualment, com a tècnica d’El Born CCM, dirigeix les intervencions de restauració i té cura de la conservació preventiva del jaciment i de les sales d’exposició.
Lluís Domingo Soler
Llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Ramon Llull amb especialització en Multimèdia i Nous Formats.
Ha treballat durant més de deu anys en publicitat i màrqueting digital com a director creatiu. És cofundador de Creueta119, des d’on duu a terme projectes audiovisuals i interactius per a museus, universitats i multinacionals.
Reinald González
Doctor en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona (1996), on ha impartit diferents assignatures i màsters d’història de l’art i patrimoni construït. També ha impartit classes d’arquitectura i urbanisme al Departament d’Art de la UAB i ha col·laborat habitualment en altres màsters de la UPC i de la Universitat Internacional de Catalunya.
Entre el 1994 i el 1996 va coordinar la museologia i les exposicions del Museu d’Història de la Ciutat.
És autor de diferents publicacions sobre el patrimoni construït i l’arquitectura històrica i dels continguts d’algunes de les aplicacions produïdes per l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona.
Ha participat com a membre o com a col·laborador en diverses direccions d’obres de restauració fetes a diferents monuments barcelonins i catalans.
És soci i fundador de Veclus, SL, empresa de professionals del patrimoni arquitectònic que des del 1987 ha estudiat i documentat més d’un miler d’edificacions a la ciutat de Barcelona i Catalunya.
Carme Miró i Alaix
Llicenciada amb grau en Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia per la Universitat de Barcelona. Postgrau en Gestió del Patrimoni Arqueològic per la Universitat de Barcelona.
Des de fa 25 anys treballa al Servei d’Arqueologia de Barcelona. Com a responsable del Pla d’Arqueologia Urbana de Barcelona, des de l’any 2002 dirigeix el projecte de la carta arqueològica de Barcelona. També com a responsable del Pla Bàrcino i del Departament d’Arqueologia Preventiva, on duu a terme tasques de documentació i de difusió del Servei, ha participat en els projectes Bàrcino 3D i el Born 3D.
Ha dirigit diverses excavacions i ha dut a terme diferents treballs de recerca sobre arqueologia romana i arqueologia urbana, especialment sobre termalisme antic i hidràulica clàssica.
Anna Molina i Castellà
Llicenciada amb grau en Geografia i Història (especialitat Història de l’Art) i màster en Museologia i Gestió del Patrimoni Cultural per la Universitat de Barcelona. Ha gaudit d’una beca predoctoral de recerca i docència de la Universitat de Barcelona (1996-2000). El seu camp d’investigació se centra en l’àmbit de l’orfebreria reial en el marc dels regnats de Pere el Cerimoniós, Joan I i Martí l’Humà (1336-1410), a partir de la documentació del Reial Patrimoni conservada a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Fruit d’aquesta recerca, ha publicat diversos articles en revistes especialitzades, ha participat en congressos nacionals i internacionals i ha impartit diverses conferències.
En l’àmbit professional, des de l’any 2002 és tècnica de cultura de l’Ajuntament de Barcelona: entre el 2002 i el 2007 al Departament d’Exposicions del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, del 2007 al 2010 al Departament de Col·leccions del mateix museu, i des del 2010 al Born Centre Cultural, on és responsable de Continguts Històrics, Publicacions i Serveis Educatius.
Helena Morán Fernández
Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat d’Oviedo (2001).
Va realitzar tasques de documentació per al Departament d’Història de l’Art de la Universitat d’Oviedo (2006) i per al Museu Evaristo Valle de Gijón (2005).
El 2007 va iniciar el màster de Gestió de Patrimoni Cultural de la Universitat de Barcelona i va obtenir el títol el 2009. El mateix any va començar el segon cicle del màster, orientat a la recerca i amb especial atenció a l’estudi de l’edilícia residencial històrica a Barcelona.
Des del 2008 forma part de l’equip de treball de Veclus, SL, i ha participat en diversos projectes destacats en la conservació del patrimoni historicoarquitectònic barceloní, com ara el catàleg de béns immobles de Barcelona, el monestir de Pedralbes, els edificis del Museu Picasso al carrer Montcada, el Saló de Cent i, més recentment, el jaciment del Born.
Marc Hernández Güell
Llicenciat en Economia (UAB), té un màster en E-business (UPC-Carnegie Mellon) i el certificat CGEIT (Certified in the Governance of Entreprise IT, ISACA).
És gestor amb especialització en l’àmbit de la cultura i els recursos digitals. Actualment és cap del Departament de Sistemes d’Informació a l’Institut de Cultura de Barcelona, on treballa en la millora de les eines tecnològiques, els processos i les pràctiques que donen suport a la gestió i a la difusió dels continguts culturals. Com a part del seu treball, col·labora amb els centres culturals en la conceptualització i la realització de recursos digitals per aconseguir uns continguts culturals oberts, accessibles i reutilitzables per part de la ciutadania.
Anteriorment ha desenvolupat la seva carrera professional en empreses del sector multimèdia i com a consultor d’estratègia i gestió per a organismes públics i privats.
Marta Fàbregas i Espadaler
Llicenciada en Geografia i Història (especialitat d’Història Medieval) per la Universitat de Barcelona i màster en Arqueologia Medieval per la Universitat de Barcelona.
Des de l’any 1996 és sòcia de l’empresa Atics, SL, on realitza tasques de gestió i difusió del patrimoni arqueològic i històric. Principalment es dedica a la gestió d’intervencions arqueològiques des del seu inici: elaboració de projectes, execució i coordinació amb els projectes urbanístics que donen lloc a la intervenció arqueològica i, finalment, elaboració de la memòria tècnica i posterior difusió dels resultats. D’altra banda, i com a projecte destacat, ha coordinat la carta arqueològica de Barcelona, que, promoguda per l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, s’ha convertit en una eina indispensable per al coneixement de l’arqueologia a la ciutat comtal.
Miquel Gea i Bullich
Llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona. Treballa des de l’any 2005 com a tècnic arqueòleg per a l’empresa Actium Patrimoni Cultural, SL. Pel que fa a l’arqueologia de la ciutat de Barcelona, ha intervingut, entre d’altres, en diverses excavacions relacionades amb la poliorcètica d’època moderna, tema al qual ha dedicat diversos articles.
Mikel Soberón Rodríguez
Llicenciat en Història per la Universitat del País Basc (UPV/EHU) l’any 2001. Actualment cursa el màster interuniversitari Identitat Europea Medieval.
Treballa com a arqueòleg a l’empresa Codex Arqueologia i Patrimoni, i desenvolupa la seva tasca principalment a la ciutat de Barcelona. Des de l’any 2006 dedica la seva activitat investigadora al port de la ciutat medieval i a la muralla marítima d’època moderna. És membre de l’equip de treball del grup de recerca «Tripulacions, armaments, construcció naval i navegació a la Mediterrània medieval» (MINECO-HAR2013-48443-C2-1-P).
F. Xavier Tarraubella i Mirabet
Llicenciat en Història Contemporània i diplomat en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de Barcelona. Arxiver a l’Ajuntament de Barcelona des de l’any 1987, des del 2002 és director de l’Arxiu Històric de la Ciutat.
Ha participat com a professor en nombrosos cursos i seminaris, especialment sobre fonts documentals d’arquitectura i urbanisme i arxius municipals. Algunes de les seves publicacions relacionades amb l’objecte de la presentació en aquest simposi són: Urbanisme, arquitectura i construcció a Catalunya. Guia d’arxius i de fonts documentals (1993), Arxius i fonts documentals d’arquitectura i urbanisme (1993), Fons documentals sobre Miquel Garriga i Roca als arxius de la ciutat de Barcelona (1994), Legislació, competències i documentació municipal en matèria d’urbanisme en els segles xix i xx (1997) i Els fons documentals municipals del període 1808-1868. Guia d’investigació (2004, coautor).
Conjuntament amb Marc Hernández ha dirigit el projecte «Barcelona, darrera mirada» (2015).