El Born es troba en transició cap a una nova etapa, la definició de la qual s’ha estat treballant al llarg dels últims mesos. Amb aquest canvi de cicle, El Born passarà a formar part de la xarxa d’espais del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), que incorpora així un equipament clau per completar el relat històric de Barcelona des de l’època Romana fins a la Contemporània. Concretament, El Born se centrarà en explicar la ciutat des de la història Moderna fins a la puixança de Barcelona durant el segle XIX, que va culminar amb l’exposició Universal del 1888.

La nova etapa en la vida del recinte, que recollirà l’herència de l’etapa immediatament anterior, ha estat dissenyada sota la direcció del MUHBA, amb Joan Roca i Albert al capdavant, amb la col·laboració d’un equip assessor transdisciplinar de 24 persones i amb el suport d’una àmplia xarxa social i institucional.

La doble connexió de l’espai del Born amb els segles XVII, des del jaciment, i el segle XIX, amb l’edifici, en marcarà l’ús futur. Servirà per explicar d’una manera clara la història de la ciutat entre aquestes dates, incorporant al discurs tota la informació i el coneixement que s’ha generat al centre en els darrers anys amb les intervencions arqueològiques o amb programes de recerca com l’Arqueoborn. El relat que guiarà aquesta nova etapa es nodrirà de tot el coneixement que s’ha generat, contrastat i actualitzat durant la dècada que porta El Born en marxa.

Els canvis que experimentarà El Born dibuixaran un nou relat museogràfic que veurà la llum entre la Mercè del 2024 i Santa Eulàlia de l’any 2025. La nova museïtzació posarà en valor l’estructura del mercat, un dels primers edificis de ferro i vidre que hi va haver a Europa, i el jaciment arqueològic, el més gran d’Europa d’Època Moderna, amb 8.000 metres quadrats d’excavació.

Quins seran els canvis més visibles?

La integració d’El Born dins dels espais del MUHBA comportarà la renovació dels espais que conformen l’equipament, per tal d’actualitzar el relat museogràfic.

La sala Castellví, que havia acollit el bar restaurant, passarà a ser una sala d’exposicions temporals. La previsió és inaugurar amb “Europa urbes, 1500-2000”, amb una museografia perimetral en gran mesura digital, dedicada a mostrar comparativament com han actuat i sobreviscut les ciutats europees des del final de l’Edat Mitjana fins a l’alba del segle XXI.

Les exposicions permanents ocuparan la Sala Villarroel i la Sala Casanova. A la primera hi haurà “La ciutat gremial. Barcelona, 1700” en que es descriurà una visió històrica de la ciutat gremial, des de 1500 a 1700. La Sala Casanova mostrarà com es va produir la industrialització de Barcelona, iniciada precisament a poca distància d’El Born: Barcelona com a capital mundial de l’urbanisme amb Cerdà, el desenvolupament d’El Born i el parc de la Ciutadella, i l’Exposició Universal de 1888, que impulsa una Catalunya puixant a l’alba del nou-cents. I entre elles, es preveu la creació d’un nou espai dedicat a explicar el Mercat del Born en el context del projecte de reurbanització d’aquesta zona de la ciutat l’any 1871, junt amb la Ciutadella i els edificis porxats de Fontserè.

El Jaciment serà més visitable. Es faran modificacions a l’itinerari actual, i es preveu donar més èmfasi al Rec Comtal. Una altra part del recorregut arqueològic es dedicarà a la desfeta de 1714 i les seves profundes repercussions, amb el Decret de Nova Planta.

La Sala Moragues, se seguirà fent servir com a sala d’actes, per a acollir activitat pròpia així com activitats externes. I s’està treballant també per fer possible la instal·lació dins de l’equipament de la llibreria de les publicacions realitzades per la ciutat, que actualment es troba a la sala Ciutat de l’Ajuntament de Barcelona.

La previsió és posar en marxa els primers canvis entre La Mercè 2024 i Santa Eulàlia 2025; durant el 2025 revisar i actualitzar les diferents mostres i espais de l’equipament, i culminar la transformació el 2026.

⭳ Dossier de premsa i imatges de l’acte de presentació