L’1 d’octubre de 1931, les Corts Constituents espanyoles van aprovar el sufragi universal i es va instaurar, per primera vegada a l’Estat espanyol, el dret de les dones a votar. Coincidint amb aquests 90 anys de sufragi femení, la Regidoria de Memòria Democràtica i El Born CCM presenten un programa de commemoració amb el propòsit d’obrir un espai per conèixer, analitzar i reivindicar les lluites pels drets de les dones que han contribuït a enfortir les nostres pràctiques democràtiques en les darreres dècades.
Aquesta efemèride ens brinda la possibilitat no només de rendir tribut al llegat polític de l’artífex principal d’aquesta gesta, l’advocada i escriptora Clara Campoamor, sinó que també ens permet repensar les lluites feministes contemporànies a la llum de les seves aportacions històriques. Quina ha estat la seva empremta? Com podem interpretar avui les reivindicacions polítiques de les dones a la llum d’aquestes herències?
La lluita pel sufragi femení
A meitat del segle XIX s’inicia el moviment sufragista a Anglaterra, amb una forta repercussió internacional. Les primeres reivindicacions a l’Estat espanyol daten del 1877 i 1907-08. No obstant això, el debat pren força amb l’adveniment de la Segona República espanyola, i en el marc de les corts constituents de 1931, es comença la discussió sobre l’oportunitat de preveure el dret del sufragi femení a la nova constitució. La màxima figura que defensa el reconeixement d’aquest dret a la Constitució i la immediata aplicació és Clara Campoamor, advocada i membre llavors del Partit Radical, del qual es desmarcaria més tard. La seva defensa del vot femení, sempre des de la valentia, la constància i la perseverança, la van allunyar de l’esfera pública a partir del seu exili en esclatar la Guerra d’Espanya. El 1937 va començar el seu llarg i definitiu exili, primer a Ginebra; poc després a l’Argentina, on residiria fins al 1955, quan es va traslladar a Lausana després de constatar que la seva ordre de detenció per part del règim franquista continuava vigent i que, per tant, no podia tornar a Espanya com pretenia. Campoamor va morir discretament a la ciutat suïssa el 1972.
Consulta el programa complet aquí.
Recupera la jornada aquí:
PROGRAMA
Dissabte, 2 d’octubre 18h
Acte inaugural
Amb la participació de la Tinenta de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, Ilm. Laura Pérez Castaño, el regidor de Memòria Democràtica, Ilm. Jordi Rabassa, i les intervencions de Fina Birulés i Bel Olid.
Estrena de La mujer quiere alas, peça audiovisual de Carolina Astudillo sobre Clara Campoamor i el sufragi femení a Espanya.
Lectura dramatitzada de textos de Clara Campoamor a càrrec de Francesca Piñón.
Conducció de l’acte a càrrec de la periodista Eva Arderius
Dimarts, 5 d’octubre 18h
Taula rodona “Llums i ombres de la instauració del sufragi femení”
Amb la participació de Mary Nash, Marifé Santiago i Antonina Rodrigo
Dimecres, 6 d’octubre 18h
Projecció i col·loqui “La mujer olvidada”, de Laura Mañá
Amb la participació de Laura Mañá, Isaías Lafuente i Miriam Porté
Dijous, 7 d’octubre 19h
Taula rodona “Legalitats i legitimitats. La lluita feminista per als drets polítics i socials”
Amb la participació d’Encarna Bodelón, Pastora Filigrana i Eugenia Rodríguez Palop
Dimecres, 13 d’octubre 18h
Taula rodona “Vigència del llegat de Clara Campoamor. La participació de les dones en l’esfera política”
Amb la participació de Basharat Changue Canalejo, Gala Pin i Custodia Moreno