Luis Bárcenas, Álvaro Lapuerta, Mariano Rajoy, María Dolores de Cospedal, Javier Arenas, José María Aznar, Alberto Ruiz-Gallardón, el fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce; el diputat Alfredo Prada, els jutges Antonio Pedreira, Baltasar Garzón i Pablo Ruz, la fiscal Concha Sabadell, els advocats Jorge Trías Sagnier, Miguel Bajo, Alfonso Trallero, Javier Gómez de Liaño, Miguel Durán, Francisco Maroto, José Mariano Benítez de Lugo i els periodistes José Manuel Romero, Eduardo Inda, Esteban Urreiztieta, Javier Chicote, Francisco Mercado, els directores del moment d’El País, Javier Moreno, i d’El Mundo, Pedro J. Ramírez, i el president executiu del grup Prisa, Juan Luis Cebrián, entre molts d’altres, formen un elenc en cerca d’autor. Com en una espècie de representació pirandelliana, al llarg de Queríamos tanto a Luis els personatges confronten els seus interessos i raons. La política és poder i diners. I l’alquímia que se’n genera és la corrupció dels partits polítics. En aquest cas, del Partit Popular. En Luis Bárcenas ―que apareix en aquest llibre amb el seu nom de pila, ja que s’ha convertit en un personatge familiar per a tota la ciutadania― és el protagonista de la narració.