El Born Centre de Cultura i Memòria

Menu
Entrades   Blog icon
Entrades Blog icon
Facebook Twitter Instagram YouTube

Jornades ‘ESCLAVISME A BARCELONA. Una història silenciada’

La història de l’esclavitud és una història de la humanitat. Hi va haver persones esclavitzades en moltes societats disseminades arreu del món. També a Barcelona hi va haver esclaus, i mercats d’esclaus, des de l’Edat Mitjana i fins ben entrat el segle XIX. I tot i que l’esclavitud està oficialment prohibida a tot el món, no hi ha dubte que continua existint.

Quant en sabem, d’aquesta part de la nostra història? Si ens n’amaguem perquè és incòmoda, la silenciem. Però forma part del nostre present i de la nostra memòria. Reflexionar-hi col·lectivament és el primer pas per obtenir les claus per abordar-la.

Cicle comissariat per Martín Rodrigo.

Inscripcions obertes aquí.

DIMECRES, 3 DE NOVEMBRE 2021 | 18 hores

  • Conferència inaugural: Esclavitud: una historia de la humanidad. Michael Zeuske
  • L’esclavitud a la Barcelona medieval i moderna. Roser Salicrú, Iván Armenteros i Eloy Martín Corrales. Modera Martín Rodrigo.
    Anàlisi general de l’esclavitud a la història global i reflexió sobre les formes de l’esclavisme en l’actualitat. Aprofundim en el cas de Barcelona.

    +info

DIJOUS, 4 DE NOVEMBRE 2021 | 18 hores

  • Barcelona i l’esclavitud al món atlàntic. Ponents: José Antonio Piqueras, Gustau Nerín i Martín Rodrigo. Modera Josep Maria Fradera.
    El paper de la capital catalana en el comerç d’esclaus i en l’esclavitud, al món atlàntic, a finals del segle XVIII i durant el segle XIX.

    +info

DIVENDRES, 5 DE NOVEMBRE 2021 | 18 hores

  • Memòria i polítiques de memòria al món, una mirada comparativa. Ponents: Ana Lucía Araujo, Myriam Cottias i Ulrike Schmieder. Modera Lizbeth J. Chaviano.
    Reflexió sobre l’oblit, la memòria i les polítiques de memòria de l’esclavitud al món.

    +info

DISSABTE, 6 DE NOVEMBRE 2021

  • Itinerari: Les petjades de l’esclavitud i el comerç d’esclaus a la Barcelona actual – inscriu-te aquí
    Passeig pel barri de Ciutat Vella de Barcelona per visitar alguns dels edificis que van estar relacionats amb l’esclavisme a Barcelona. Acompanyats per Martín Rodrigo, comissari de les Jornades.
    Punt de trobada: Pla de Palau, 11h
    Durada: 2h

    +info

Per a saber-ne més, no et perdis l’itinerari ‘Decolonitzar Barcelona. Esclavisme i ciutat‘, el 7 i 14 de novembre.

 

Recupera les sessions aquí:

 

  • Del 3 de novembre de 2021 al 6 de novembre de 2021

Sala Moragues.

Gratuït amb inscripció prèvia.

Activitat en català, castellà, anglès, tret la del dia 5 i que tindrà servei de traducció simultània .

Entrades

Es pot adquirir l'entrada mitjançant el botó de venda d'entrades o a les taquilles del centre.

També es pot fer reserva prèvia per correu electrònic a reserveselbornccm@eicub.net
 o al telèfon
 93 256 68 50 (de dilluns a divendres, de 9.30 a 19 h). Gratuït

  • bucle_magnetic
  • discapacitat_fisica
  • gossos_assistencia
Organitza Comissariat Enllaços
Et recomanem també...

Façanes que parlen de ciutat

Diumenge, 3 de novembre, diumenge i 22 de desembre

4,00 €

La Barcelona de 1700. Història i vida

Cada dimarts

4,00 €

La ciutat de la xocolata

Dissabte, 12 d'octubre

3,00 €

Visites exprés. Les dones del 1700

Cada diumenge a partir del 3 de novembre fins al 24 de novembre

Gratuït

DIMECRES 3 DE NOVEMBRE

– Conferència inaugural: Esclavitud: una historia de la humanidad. Michael Zeuske

MICHAEL ZEUSKE és professor emèrit d’Història Ibèrica i Llatinoamericana a la Universitat de Colònia (Alemanya) i membre en actiu del Bonn Center for Dependence and Slavery Studies de la Universitat de Bonn. Està especialitzat en la història de l’esclavitud al Carib i recentment ha publicat Esclavitud: Una historia de la humanidad (2018).

 

– L’esclavitud a la Barcelona medieval i moderna. Roser Salicrú, Iván Armenteros i Eloy Martín Corrales. Modera Martín Rodrigo.

Anàlisi general de l’esclavitud a la història global, aprofundim en el cas de Barcelona i reflexionem sobre les formes de l’esclavisme en l’actualitat.

La història de l’esclavitud és una història de la humanitat. Hi va haver homes i dones, nenes i nens esclavitzats en moltes societats disseminades arreu del món. També a Barcelona hi va haver esclaus, i mercats d’esclaus, des de l’Edat Mitjana i fins ben entrat el segle XIX. I tot i que l’esclavitud està oficialment prohibida a tot el món, no hi ha dubte que continua existint. En l’actualitat es continua utilitzant l’apropiació i el reclutament de mà d’obra a partir de la violència i la coerció directa.

ROSER SALICRÚ és investigadora científica de la Institució Milà i Fontanals (del CSIC) i directora de l’Anuario de Estudios Medievales. Recentment ha publicat l’article “De quan els esclaus no eren (només) negres africans: a l’entorn de l’esclavitud i del tràfic d’esclaus a la Mediterrània tardomedieval des de l’observatori barceloní”.

IVÁN ARMENTEROS és científic titular de la Institució Milà i Fontanals (del CSIC), a Barcelona, i autor del llibre: ‘L’esclavitud a la Barcelona del Renaixement (1479-1516). Un port mediterrani sota la influencia del primer tràfic negrer’ (2016).

ELOY MARTÍN CORRALES és catedràtic d’Història Moderna a la Universitat Pompeu Fabra i autor de diferents articles i capítols de llibres sobre l’esclavitud a Espanya a l’edat moderna, com ara: ‘La esclavitud negra en Cataluña entre los siglos XVI y XIX’ (2017) y ‘Esclavos negros en la España del siglo XIX’ (2018).

DIJOUS 4 DE NOVEMBRE

Barcelona i l’esclavitud al món atlàntic. Ponents: José Antonio Piqueras, Gustau Nerín i Martín Rodrigo. Modera Josep Maria Fradera.

Una anàlisi del paper que va tenir la capital catalana en el comerç d’esclaus i en l’esclavitud, al món atlàntic, a finals del segle XVIII i durant el segle XIX.

Entre els segles XVI i XIX els dominis espanyols a Amèrica van ser el punt d’arribada de més de dos milions d’africanes i africans esclavitzats, un fet que va afectar de manera intensa i especial l’illa de Cuba, on es va desenvolupar una economia de plantació cimentada en una societat esclavista. Barcelona va participar activament en aquesta història, i ho va fer a diferents nivells: Va ser, per exemple, port de sortida d’expedicions negreres, i també va ser la ciutat on es van instal·lar nombrosos homes de negocis que s’havien dedicat prèviament al tràfic atlàntic d’esclaus, a l’Àfrica o a Amèrica, tot invertint-hi els seus capitals.

JOSÉ ANTONIO PIQUERAS és catedràtic d’Història Contemporània a la Universitat Jaume I, President de l’Asociación de Historia Económica del Caribe i director de la Càtedra UNESCO d’Esclavitud i Afrodescendència de la UJI. Autor del llibre: ‘La esclavitud en las Españas. Un lazo transatlántico’ (2012).

GUSTAU NERÍN és doctor en Antropologia per la UB, ha estat professor a diverses universitats de l’Àfrica i de Sud-amèrica, i actualment és professor d’Història d’Àfrica a la UB. Autor del llibre: ‘Traficants d’ànimes. Els negrers espanyols a l’Àfrica’ (2015).

MARTÍN RODRIGO és professor titular d’Història Contemporània a la UPF. Investigador principal del projecte “La participación española en el tráfico de esclavos y los legados de la esclavitud en España (1760-1886)”. Coautor i coeditor dels llibres: ‘Negreros y esclavos. Barcelona y la esclavitud atlántica (siglos XVI-XIX)’ (2017) i ‘Cádiz y el tráfico de esclavos. De la legalidad a la clandestinidad’ (2018).

DIVENDRES 5 DE NOVEMBRE

Memòria i polítiques de memòria al món, una mirada comparativa. Ponents: Ana Lucía Araujo, Myriam Cottias i Ulrike Schmieder. Modera Lizbeth J. Chaviano.

Una reflexió sobre l’oblit, la memòria i les polítiques de memòria de l’esclavitud al món.

Malgrat la importància de Barcelona, de Catalunya i d’Espanya com a actors rellevants en la història del comerç transatlàntic d’esclaus i de la institució de l’esclavitud, tant domèstica com colonial, encara no hem abordat col·lectivament unes necessàries polítiques públiques de memòria sobre un fenomen que no només ens interpel·la a nosaltres, en l’actualitat, sinó que ha estat a més condemnat explícitament per l’Assemblea General de les Nacions Unides. Què cal fer? Com cal recordar i explicar aquest fenomen? Com cal recordar les víctimes? I els victimaris? Què han fet en altres països?

ANA LUCÍA ARAUJO és professora a la Universitat de Howard (Washington DC, EUA). És autora o editora de tretze llibres relacionats amb la història i la memòria de l’esclavitud atlàntica. Els darrers són ‘Slavery in the Age of Memory: Engaging the Past’ (2020), ‘Reparations for Slavery and the Slave Trade: A Transnational and Comparative History’ (2017) i ‘Museums and Atlantic Slavery’ (2021). És membre del Comitè Científic Internacional del projecte Ruta de l’Esclau de la UNESCO. És membre també de diferents juntes editorials de revistes i associacions de referència en l’estudi de la història americana i africana i sobre l’esclavitud i la diàspora mundial: l’American Historical Review, la revista ‘Slavery and Abolition’, l’African Studies Review, l’Asociació per a l’Estudi de la Diàspora Mundial (ASWAD) i l’Institut Gilder Lehrman d’Història Americana.

MYRIAM COTTIAS és directora d’Investigació al Centre National de la Recherche Scientifique francès i directora del Centre International de Recherches sur les Esclavages et Post-esclavages. És també la coordinadora del programa “Reparacions, compensacions i indemnitzacions a propòsit de l’esclavitud Europa-Amèriques-Àfrica (segles XIX-XXI)”. I va ser la primera presidenta del Comité National pour la Mémoire et l’Histoire de l’Esclavage (2016-2019).

ULRIKE SCHMIEDER és docent a la Universitat Leibniz de Hannover. Investigadora del projecte «Memories of Atlantic Slavery. France and Spain, the French Caribbean and Cuba Compared in the Context of Global Debates about the Commemoration of Slave Trade and Slavery». Autora dels articles: «Sitios de memoria de la esclavitud Atlántica en ciudades europeas con una digresión sobre el Caribe» (2018) i “Lugares de memoria, lugares de silencio: la esclavitud atlántica en museos españoles y cubanos desde una perspectiva comparada internacional” (2021).

DISSABTE 6 DE NOVEMBRE

Itinerari: Les petjades de l’esclavitud i el comerç d’esclaus a la Barcelona actual

L’esclavisme a la Barcelona d’època Moderna segueix viu a través del llegat arquitectònic que va deixar. Edificis com la Casa Collasso a Pla de Palau, els Porxos d’en Xifré, la Llotja de Mar, el Palau Marc o el Palau Moja ens parlen de la implicació de la ciutat en aquest fenomen històric.

Passegem pel barri de Ciutat Vella de Barcelona per visitar alguns dels edificis que van estar relacionats amb l’esclavisme a Barcelona acompanyats per Martín Rodrigo, comissari de les Jornades.

Punt de trobada: Pla de Palau

Durada: 2h