Aquest any commemorem l’11 de setembre amb dues instal·lacions artístiques al conjunt arqueològic que reinterpreten dues derrotes que dialoguen en els temps i que representen alhora dues lluites: la derrota de la democràcia a Xile a causa del cop d’estat de l’11 de setembre de 1973 i la darrera defensa de Barcelona l’11 de setembre de 1714.
El cop d’estat va posar fi a la democràcia emparada per la Constitució xilena del 1925 i a la “via xilena al socialisme”. Va comportar persecucions, violència d’Estat i la inversió dels valors democràtics i republicans que fins aleshores havien sostingut la convivència dels xilens i la seva relació amb la justícia, la policia, les forces armades, les universitats, els municipis i el govern.
La instal·lació Dos minutos y medio para el mediodía del 11 de septiembre de 1973, de l’artista Fernando Prats, rememora el 50è aniversari d’aquells fets evocant els elements visuals i sonors que encapsulen la tragèdia: el bombardeig de la Casa de la Moneda de Santiago de Xile i la seva retransmissió radiofònica. La Casa de la Moneda en flames i el fum gris que va envoltar el palau després del bombardeig són els elements que pren l’artista com a metàfora en la seva instal·lació, que consisteix en nou pintures fumades ubicades al jaciment i la reproducció de la locució de Radio Balmaceda del periodista Ignacio González Camus, que relata els instants del cop. A més, a la balconada, el visitant pot veure fotografies històriques dels moments clau de l’atac, una sèrie de dibuixos i un seguit d’arxius que documenten el context polític xilè i les terribles conseqüències que va tenir el cop d’estat.
Instal·lació a cura de Ricardo Brodsky.
Escolta aquí la retransmissió del periodista Ignacio González Camus de l’assalt a la Casa de la Moneda (per motius de drets, només es permet una reproducció de l’àudio):
Del 12 al 14 de setembre, aprofundeix sobre aquest fet històric a través del cicle de cinema sobre l’11 de setembre a Xile.
Aquesta proposta forma part de les activitats per la Diada.
Llegeix l’entrevista a l’autor de la instal·lació, Fernando Prats, i el seu comissari, Ricardo Brodsky.