Direcció: Fina Birulés
Llengua vehicular: predominantment català
Imatge: Blanca Casas Brullet, Esdeveniments (Événements), 2009
Paraules clau: gènere, memòria, transmissió,
reconeixement
El curs se centra en el problema de la transmissió en una època en què el lligam amb el passat s’ha tornat problemàtic i alhora necessari. Des de fa unes quantes dècades, l’horitzó futur ha perdut la potència simbòlica que havia tingut i se’ns apareix ple de perills i creix la sensació d’un gran tràfec amb la memòria —el lloc del passat—, estranyament entremesclada amb una forta sensació de pèrdua de l’experiència.
Partint d’aquest diagnòstic del nostre present, l’objectiu de les quatre sessions és reflexionar entorn de l’actual «gir cap a la memòria». Així mateix, es traçarà una cartografia d’usos del concepte de «transmissió» que ens permetrà, d’una banda, obrir nous interrogants al voltant de la crisi contemporània en l’experiència del temps i, d’altra, mostrar altres formes de transmetre des dels marges de la tradició.
El curs es fixarà en el pensament d’algunes autores i d’algunes filòsofes del segle XX, ja que, en trobar-se situat en una mena de lloc intermedi, entre «dins» i «fora» de la tradició, pot indicar camins no fressats per altres pensadors, l’obra dels quals tenia més garanties de ser transmesa per raó del seu gènere.
SESSIÓ 1 · 15 DE FEBRER DE 2018, DE 19 H A 21 H
L’ACCELERACIÓ CONTEMPORÀNIA DEL TEMPS I EL TRÀFEC AMB LA MEMÒRIA
En els darrers anys s’ha parlat de crisi en l’experiència contemporània del temps i la categoria de present ha anat convertint-se en dominant i en l’únic horitzó possible. El futur sembla haver perdut la potència simbòlica que havia tingut i se’ns apareix ple de perills. Alhora, creix la sensació d’un gran tràfec amb la memòria, el lloc del passat.
Amb aquests antecedents, ens plantejarem la qüestió de la transmissió en una època com la actual.
Fina Birulés (Seminari Filosofia i Gènere-ADHUC)
SESSIÓ 2 · 22 DE FEBRER DE 2018, DE 19 H A 21 H
PERDUDES EN LA TRANSMISSIÓ? MEMÒRIA DE L’OBRA I DEL PENSAMENT DE LES FILÒSOFES DEL SEGLE XX
Des de fa més de tres dècades, el feminisme ha anat desenvolupant un treball de recuperació de l’obra de les dones. En aquesta sessió s’abordarà la qüestió de la transmissió del pensament de filòsofes del segle XX. Sabem que el cànon els ha estat particularment hostil, i que, tot i que en els darrers anys, algunes filòsofes han estat objecte de gran interès —per exemple, Hannah Arendt, Simone Weil i Maria Zambrano—, continuen sense estar inscrites de ple dret en la tradició del pensament filosòfic.
Fina Birulés (Seminari Filosofia i Gènere-ADHUC)
SESSIÓ 3 · 1 DE MARÇ DE 2018, DE 19 H A 21 H
TRANSMISSIÓ: PERPLEXITATS I RISCOS
Reconeixement i transmissió: notes per impugnar un paradigma. La transmissió d’un cert saber de les vides viscudes en el límit, en la frontera, en els marges, a través d’algunes figuracions conceptuals del pensament filosòfic femení, serà el punt de partida per analitzar la mecànica de la inclusió i l’exclusió mitjançant el reco-neixement i per bastir un discurs sobre les llums i les ombres de la transmissió, sobre les seves possibilitats i els seus riscos.
À. Lorena Fuster (Universitat de Barcelona.
Seminari Filosofia i Gènere-ADHUC)
En temps d’artivismes, sororitats i emocions: les interaccions canviants entre art i feminisme. Des de la dècada dels setanta del segle XX, les interaccions entre art i feminisme no han deixat d’incidir en el camp de l’art contemporani. Per això hem de reflexionar sobre el llegat material i immaterial creat a partir d’aquesta interacció, i sobre com transmetre’l sense generar genealogies excloents.
Lourdes Méndez (Universidad del País Vasco)
llengua: castellà
SESSIÓ 4 · 8 DE MARÇ DE 2018, DE 19 H A 21 H
ALTRES ARRELAMENTS EN LA HISTÒRIA: DUES EXPERIÈNCIES FRANCESES
La presa de poder de les dones a la França dels segles XVII i XVIII. Tot i estar sotmeses a l’autoritat masculina, excloses dels estudis i de la plenitud de drets, les dones de la noblesa francesa van gaudir d’una posició privilegiada des de les primeres dècades del segle XVII. Van definir les característiques de l’estil de vida aristocràtic i van obtenir dels escriptors una literatura coherent amb els seus gustos: novel·la, escriptura aforística, casuística amorosa. Mlle de Scudéry va originar el primer moviment feminista modern; Mme de La Fayette va iniciar la moderna novel·la psicològica, i Mme de Sévigné va confirmar el primat de les dones en l’escriptura epistolar. I és que les dones, amb els seus salons, formaren una xarxa formidable de difusió del pensament de les Llums.
Benedetta Craveri (llengua: italià)
L’atenció als vençuts. Simone Weil i la gènesi de la justícia anamnètica. Proposem llegir l’obra de Simone Weil dins d’una visió de la justícia internacional lligada a la memòria. En aquest marc, l’atenció als oprimits i als vençuts apareix com a gest de resistència enfront del desarrelament i de la barbàrie. Un gest que presenta grans reptes en el terreny ètic, polític i jurídic.
Emilia Bea (UV)
