Amb motiu de la Festa Major del Casc Antic volem fer èmfasis en la necessitat de retrobar-nos a les places. I ho fem amb un programa que inclou diverses peces escèniques i audiovisuals en què les protagonistes són les vivències de dones passades i presents, i la seva relació amb els llocs que han habitat.

Per començar, amb el títol ‘Projecte 92′, diverses peces escèniques reflexionaran sobre la transformació urbana de la ciutat des dels Jocs Olímpics. Seguit, un recital de les Dones Beat interpretarà escrits de dones d’aquesta generació que fins ara havien restat al marge. Després es presentarà la ‘Ruta antirracista de les cures’. I, finalment, es projectaran tres curts seleccionats de la Mostra de Films de Dones.

Programació escènica i audiovisual a cura de Bornlab, laboratori ciutadà de memòries d’El Born CCM, Drac Màgic, La Bonne i Sindillar.

19 h Las Huecas. Acció escènica Projecte 92 (30 min.)

En quina mesura l’efemèride olímpica de la ciutat de Barcelona té relació amb els projectes de futur i els discursos que, de petites —en ple boom de la societat del benestar—, significaven les nostres vides? Quines relacions possibles hi ha entre la memòria del cos d’una nena nascuda l’any 92 i la instrumentalització de tota una ciutat? Com vivim Barcelona avui les nenes nascudes a la dècada més feliç possible?

20 h Dones BEAT. Adaptació escènica en forma de recital de l’obra Bodily portraits of Minor Characters (40 min)

On eren les dones de la Generació Beat? Bodily Portraits of Minor Characters és una combinació de textos literaris, poesia i teatre físic que reflecteix el trajecte vital de dues escriptores del moviment Beat: Diane di Prima i Joyce Johnson. Dones BEAT posen el focus a la vertadera essència beat, les dones fins ara situades al marge, desdibuixades, movent-se amb un ritme propi. Testimonis d’una època, però també aconseguint que traspassi aquesta època i arribi fins a l’actualitat. Gràcies a elles, també s’amplien els temes d’escriptura cap a àmbits fortament arrelats en el gènere i visitats des d’una mirada femenina.

21 h Sindillar. La ruta antiracista de les cures (30 min)

Presentació i projecció del vídeo “Memoria de los cuidados de ayer y de hoy”, una iniciativa impulsada el 2018 per Sindillar, la historiadora Isabel Segura i el moviment ‘Papeles para todas i todos’ com arxiu oral de les dones com a transmissió de coneixements. Es tracta d’una aposta política i relacional que connecta memòries i experiències de dones al voltant de la construcció de xarxes, lluites i maneres d’habitar l’espai passat i present de la ciutat de Barcelona.

22 h XXIX Mostra Internacional de Films de Dones. Sessió de curts ‘Memòries, representacions i esborrats’ (51 min)

• “Una revuelta sin imágenes”, Pilar Monsell. 2021, 14min, Espanya. VOSI

Un dels aixecaments més desconeguts de la nostra història, “El motí de el pa”, va ser liderat per dones a la ciutat de Còrdova durant el mes de maig de 1652. No coneixem les cares ni els noms d’aquelles dones. Tampoc existeix cap imatge. Com recuperar els gestos de resistència d’aquells que han romàs invisibles?

• “Memorias, norias y fábricas de lejía”, María Zafra. 2011, 17min, Espanya. VO

Reflexió sobre el valor testimonial de les imatges a través de les filmacions domèstiques. Una vida relatada amb paraules per part de la dona entrevistada és il·lustrada amb les imatges d’una vida enregistrada amb una càmera familiar. La distància entre les dues vides exemplifica la distància que hi ha entre la realitat i la seva representació, entre les vides dignes de ser representades i aquelles que no tenen cap imatge que les representi. La memòria que recullen les imatges es construeix a través de l’absència de totes aquelles realitats que no han estat mai representades. No es pot oblidar el que no ha estat, sinó el que no ha estat visibilitzat. María Zafra ens mostra els mecanismes ideològics de la memòria familiar enregistrada a través de les imatges. Els records s’elaboren des de criteris similars als que regulen les nostres conductes i sentiments. El documental ens interroga sobre la memòria familiar com una forma de representació social: quin tipus de família pot ser representada en la nostra societat? O el que és si fa o no fa el mateix: quins records podem tenir de la nostra vida familiar?.

• “CC13”, Daniela Ortiz y Xose Quiroga. 2013, 20min, Espanya. VO

Un treball sobre les restes de l’esclavisme a la Barcelona que es prepara per fer la Via Catalana per a la Independència. Un reportatge sobre el Marquès de Comillas, Güell, Delgado, Colom, i sobre la ciutat que els dedica els seus espais principals enmig de la inconsciència de la majoria de la població que mentrestant vol “alliberar-se d’Espanya”. Un reportatge que ens interroga sobre què vol dir alliberar-se, i quin tipus d’alliberament busquem a nivell personal i col·lectiu, què en farem de la pròpia història, i sobretot què en farem dels opressors i assassins “propis”.