L’any 1991, l’Ajuntament de Barcelona va promoure una intervenció arqueològica a la Plaça Comercial de Barcelona, davant l’antic mercat del Born. Fruit d’aquesta intervenció es va descobrir una necròpolis de ritual funerari islàmic per sota de les estructures urbanes medievals, única a la ciutat. Aquesta troballa, que data aproximadament de l’any 1100, ocupava un gran sector del barri de la Ribera. Gràcies als estudis antropològics, paleopatològics i genètics de les restes, així com de les tasques de conservació preventiva i restauració, s’han pogut identificar 18 individus i s’ha aportat informació molt valuosa per conèixer el grup de més a prop. Però, qui eren les persones enterrades? Diversos especialistes en els camps de l’arqueologia, la biologia, la restauració i la història que han participat en l’estudi de les restes en van parlar a la taula rodona ‘El cementiri islàmic del Born’, el passat 14 de desembre.

“És un espai viu en tant que és objecte d’investigacions que encara sorprenen per la font d’informació de la vida d’un espai urbà que travessa segles d’existència”. Amb la presentació de la directora d’El Born CCM, Marta Marín-Dòmine, la taula va comptar amb la participació de l’arqueòloga i doctora en Antropologia Biològica per la UAB, Núria Armentano; la doctora en Filosofia i Lletres (Secció de Filologia Semítica) i en Història Medieval per la UB, professora emèrita del Departament de Filologia de la UB i membre numerària de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Dolors Bramon; la restauradora del Museu d’Història de Barcelona, Lídia Font; la professora d’antropologia biològica de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del Grup d’Investigació d’Osteobiografia de la UAB, Cristina Santos, l’arqueòleg, Antoni Rigo; i la moderació d’Anna Molina, responsable dels continguts històrics d’El Born CCM.

La intervenció de 1991

L’arqueòleg Antoni Rigo, que va participar a la intervenció de 1991, va donar el tret de sortida explicant com va ser el procés de la troballa “Els individus trobats tenien unes característiques molt peculiars, diferenciades clarament, que feia que els identifiquéssim com individus enterrats segons el ritual islàmic”, va comentar Rigo. En concret, es van trobar 18 individus, un dels quals menor de dos anys i un altre d’adolescent. Tots ells estaven col·locats en posició lateral sobre el seu costat dret i orientats amb el cap al sud-oest, els peus al nord-est i el cap girat cap al sud-est, cap a la Meca, uns trets que confirmaven que es tractava d’un ritual islàmic. “Va ser una novetat, perquè no es coneixia ni es coneix cap altre cas a Barcelona”, afirmava l’arqueòleg. La necròpolis s’ubicava al costat de les vies de comunicació i d’entrada a la ciutat, un fet habitual en època romana i que es repeteix en el món islàmic. A més, els individus estaven enterrats en una fossa senzilla, sense caixes i sense cap tipus d’ornament.

Gràcies a les anàlisis de datació per carboni 14  encarregades posteriorment es va confirmar que bona part d’aquests individus eren d’una època posterior a l’ocupació islàmica de Barcelona, és a dir, entre mitjans del segle XI i mitjans del segle XII. En aquell moment, ja s’havia produït l’arribada dels francs a Barcelona i els musulmans “havien hagut d’instal·lar-se fora vila si volien continuar vivint a la ciutat i practicar l’islam”. Segons explicava Dolors Bramon, aquest va ser el naixement dels primers ravals. “M’inclino a pensar que es tractava de captius que havien estat esclavitzats després, o bé d’esclaus que havien estat comprats”, afirmava. El 1425 a Barcelona hi havia entre 4.000 i 5.000 esclaus que constituïen el 15% de la població barcelonina d’aquells anys.

Els estudis de laboratori

Les tasques antropològiques de les restes identificades tenien per objectiu fer un perfil biològic de la població per conèixer-la i entendre qui eren. “No trobarem dos esquelets que es repeteixin. La diversitat externa que tenim, física, morfològica, també la tenim a nivell intern. Estem parlant d’unes restes òssies que sobreviuen al pas del temps i que els antropòlegs sabem que ens ajuden a acostar-nos a saber com eren aquelles persones físicament, qui eren i què els hi va passar”, explicava Núria Armentano.

Però sobretot es van centrar en un dels individus trobats. D’entre els 18, la majoria masculins i adults, hi havia un cas particular: l’individu 15, del qual només se’n conserven les extremitats inferiors i que presentava unes subjeccions de ferro adherides als turmells. A partir de l’estudi radiològic i tomogràfic es va descobrir que aquests elements eren uns grillons que, amb el propi pes, van afectar l’os. Amb l’estudi detallat de la troballa es va veure que es tractava d’unes subjeccions senzilles, lleugeres i que limitaven la mobilitat de l’individu, però en cap cas l’immobilitzaven. Tot plegat indicava que aquesta persona feia temps que portava aquestes subjeccions. A més, aquest individu 15, així com la resta dels individus del grup, presentava alteracions de periostitis a la part baixa de les cames, als turmells.

A banda de l’individu 15, la resta del grup dels quals també se’n conserven les extremitats superiors, presentava una remodelació òssia a la zona de l’húmer “que suggeria que aquestes persones de la necròpolis tenien un important desenvolupament muscular, probablement vinculat a la realització de tasques repetitives i feixugues”. A nivell de tota la població també es van detectar fenòmens porosos localitzats al crani, indicadors vinculats a alteracions de l’individu i dèficit alimentari, i alteracions de salut bucodental. D’aquests, tres individus adults presentaven fractures òssies consolidades, dos a les costelles i un al cúbit. “A nivell antropològic i paleopatològic tenim indicadors que ens suggereixen que aquestes persones segurament podrien correspondre als estaments més baixos de la societat medieval”, concloïa Armentano.

Des de la perspectiva genètica, Cristina Santos va explicar les tasques dutes a terme per esbrinar l’origen poblacional dels individus. Segons va explicar, a través de les anàlisis d’ADN mitocondrial, que es transmet per via materna, es van detectar fins a 18 llinatges diferents, la majoria provinents d’Europa (un 70%) i del nord d’Àfrica (30%), un fet que indica que es tractava d’una població molt diversa. “Podríem fer anàlisis detallades per establir millor l’origen d’algun d’aquests individus. Estem davant d’una oportunitat única per millorar la manera com entenem aquestes comunitats”, afirmava Santos.

Les tasques de conservació i restauració al MUHBA

Una vegada estudiats tots els materials arqueològics i les mostres dels individus, les peces es dipositen al Museu d’Història de Barcelona on es netegen, es tracten i es registren. Així ho explicava Lídia Font: “ens hem de preocupar per la conservació de les peces a llarg termini, perquè no només avui puguem fer aquestes anàlisis, sinó que d’aquí 100 anys se’n puguin fer d’altres amb nous avenços”.

En el cas concret de les restes localitzades el 1991, alguns ossos presentaven alteracions poc freqüents en superfície. Es van netejar amb aigua i alcohol i s’hi van adherir els fragments amb resina acrílica. En el cas concret de l’individu 15, els grillons s’havien oxidat i havien quedat soldats a l’os, de manera que es van restaurar i es va fer un tractament unitari per eliminar-ne part de la corrosió. Per assegurar la seva correcta conservació es van fer suports específics i es va replantejar la forma d’embalatge per tal que el trasllat i l’emmagatzematge posterior fos el més accessible possible per afavorir nous estudis i sense malmetre els elements. A l’actualitat aquestes restes arqueològiques es troben a les sales de reserva de l’Arxiu Arqueològic del MUHBA.

Amb la taula rodona sobre ‘El cementiri islàmic del Born’ s’enceta el programa Arqueoborn de taules rodona i conferències que, de forma bianual, anirà divulgant la recerca generada a l’entorn del conjunt arqueològic.