El Patronato de Protección de la Mujer era una institució franquista que depenia del Ministeri de Justícia i que va estar en funcionament fins al 1984. Disposava de centres d’internament per a dones menors d’edat, fins als 21 o els 25 anys, i sovint va instrumentalitzar la salut mental de les dones per reprimir-les. Aquests establiments estaven regentats generalment per ordes religiosos que s’atorgaven el dret de tancar les noies si les consideraven «caídas o en riesgo de caer»: besar-se en un cinema, ballar agafades, fumar d’amagat, haver estat violades, ser lesbianes, negar-se a resar… La institució també va gestionar el robatori de nadons. La Consuelo Gracía i la Maria Forns van passar per aquella institució.

Un dia, molt d’hora al matí, la mare de la Consuelo la va despertar amb el metge de capçalera al costat per posar-li una vacuna contra la grip. 24 hores després va despertar en una habitació nova, tancada amb clau, on només hi havia un llit, un armari, una creu, una finestra amb barrots i una maleta amb roba de primavera, tardor i hivern. Tenia 16 anys i estava a Madrid, al reformatori de les monges adoratrius del carrer Padre Damián 52, i encara avui no sap com hi va arribar. Ella havia començat a participar activament en manifestacions antifranquistes i quan se’n van assabentar a casa, una família burgesa, catalana i de dretes, van voler aturar-ho.

Passat un any es va escapar, la van portar al reformatori del Bon Pastor, a Barcelona, i quan va sortir va prometre a les seves companyes que de gran seria escriptora i ho explicaria tot. Ho va aconseguir 36 anys més tard amb la publicació de Las desterradas hijas de Eva i des d’aleshores no ha parat d’investigar sobre el Patronato de Protección de la Mujer ni de difondre el seu testimoni, ja sigui a través de publicacions o participant en conferències, jornades i activitats com la que tindrà lloc el 31 de gener a les 19 h a El Born CCM “La repressió franquista contra les dones. El cas del Patronato de protección de la mujer”. Del Patronato de Protección de la Mujer diu que era un sistema penitenciari ocult per a dones, una Gestapo a l’espanyola contra les dones que va destrossar desenes de vides d’adolescents. A ella li va costar molt obtenir informació sobre la institució, era com si mai hagués existit, i per això avui continua investigant, per treure a la llum tot el que va passar i difondre el seu testimoni.

La Maria Forns també va passar per aquesta institució quan tenia 16 anys. D’un dia per l’altre la van avisar que la portaven a un reformatori i que hi havia d’anar despullada de tot el que tenia sentit per a ella aleshores: ni pantalons, ni llibres, ni adreces d’amics, ni llibretes per escriure. Era un edifici totalment aïllat de l’exterior, amb un dormitori comú i passadissos llarguíssims on tenien prohibit apropar-se a l’única finestra que donava al carrer. Feien activitats, tenien rutines de neteja, i cada dia anaven a missa matinal, a l’àngelus i al rosari. El metge li va receptar pastilles que l’adormien i de vegades no li permetien ni tan sols tenir-se dempeus, així que, seguint el consell d’altres noies internes, va decidir no empassar-se-les i simular que s’estava reformant. Un dels pitjors records que guarda és la sensació de confusió, de por al càstig i de terror a l’internament en un psiquiàtric que va viure quan la van aïllar en una cel·la subterrània per castigar-la per un intent de fuga. ‘Només’ va estar onze mesos internada i sempre havia cregut que se n’havia sortit prou bé d’aquell episodi. Però en els darrers anys s’ha adonat que d’aquella experiència no en va sortir indemne, sinó que és una ferida que encara sagna.

Dimarts 31 de gener, Consuelo García Cid i Maria Forns Roca explicaran en primera persona el seu pas per aquesta institució, acompanyades per Àngels Vives Bellmonte, psiquiatra jubilada i col·laboradora a Radio Nikosia, i Sílvia Ventura, jutgessa i autora del llibre Els bojos a Catalunya.

A l’exposició ‘Un altre fi. LA RESTA. Art i antifranquisme’, a l’audioteca de la Sala Castellví, a més dels testimonis de la Consuelo i de la Maria també es pot sentir la història de la Loly Gómez Benito, el de la Fátima Díez i el de la Raquel Castillos Rodríguez, totes elles dones represaliades pel Patronato de Protección de la Mujer.

Fotos: Consuelo García del Cid Guerra