Aquest mes i, amb motiu del Dia de la Dona, El Born CCM organitza les jornades ‘Tres dies de març. Els nostres cossos, les nostres vides‘, una celebració del feminisme dels anys setanta amb la mirada posada en la publicació Our bodies, Ourselves (1971). Seran dues taules rodones i un cinefòrum els dies 17, 24 i 31. Una de les participants serà Mireia Bofill i Abelló, que participarà en la segona sessió, ‘La pràctica política de l’autoconsciència i de l’autoconeixement’.

Mireia Bofill és traductora, editora, va participar a LaSal. Edicions de les dones, i va dirigir la col·lecció d’assaig feminista Cuadernos inacabados. És coautora de La Mujer en España, 1967, i forma part del grup dinamitzador de la Xarxa Feminista i del Centre de Documentació de Ca la Dona. Parlem amb ella sobre la publicació i el feminisme de l’època.

Com va rebre la publicació d’Our bodies, Ourselves? Realment hi havia tant de desconeixement del propi cos?
De fet, quan es va publicar aquí, l’any 1981, ja coneixia l’edició anglesa i crec recordar que també hi havia una traducció llatinoamericana al castellà. Ja feia dos o tres anys que Leonor Taboada havia publicat el Cuaderno feminista, i també hi havia grups feministes de self-help, com DAIA. És a dir, que la publicació Our bodies, Ourselves va suposar sobretot la possibilitat d’estendre aquesta pràctica i la idea del dret a decidir sobre el propi cos entre dones de totes edats i situacions. En aquell moment, entre els sectors de dones més conscienciats, havien canviat molt les coses i ja s’havia publicat l’Informe Hite sobre la sexualitat femenina, però veníem d’una època molt repressiva en què tot allò relacionat amb el cos i la sexualitat es considerava vergonyós i pecaminós. I aquests tabús encara pesaven molt.

Quina importància van tenir per a vostè les Primeres Jornades Feministes de 1976? 
Vaig tenir el privilegi de participar en el grup organitzador de les Jornades i seguir de prop tot el procés de preparació. Va portar a tots els barris i comarques els debats sobre la situació en què ens trobàvem i tot el que volíem canviar. Tot i això, les Jornades van ser una sorpresa per a totes, per la presència de dones tan diverses amb un desig tan gran de viure d’una altra manera. Un espai de relació, de reconeixement mutu, d’intercanvi d’experiències i propostes, que ens va canviar personalment a totes i va donar impuls a un moviment transformador que encara continua, tot posant en pràctica el lema “El personal és polític”.

Dues de les línies d’acció política del feminisme d’aquella època van ser la creació de publicacions feministes i la creació dels centres de planificació familiar, com s’hi va implicar?
Per la meva dedicació professional al món editorial, com a traductora i redactora, i amb el convenciment que l’acció política ha d’estar arrelada en l’experiència viscuda i l’intercanvi d’idees, de seguida em vaig vincular a la revista Dones en lluita, butlletí de la Coordinadora feminista i després publicació independent. I a partir del 1979 vaig participar en el col·lectiu editorial de LaSal. Edicions de les dones, on entre altres tasques vaig coordinar la col·lecció Cuadernos inacabados, nascuda amb el propòsit d’obrir espais de debat a través de la paraula impresa i amb la idea de generar un discurs teòric a partir de la confrontació d’experiències. El nom de Cuadernos inacabados responia a aquesta voluntat de no presentar uns  “manuals bàsics” inqüestionables i tancats, sinó uns textos que només aspiraven a ser un instrument més de treball i reflexió, que com dèiem a la presentació del primer número, llançàvem “com pedres a l’aigua a fi de trobar el ressò de les nostres paraules en altres quaderns i així generar una conversa, rica, viva, i per sempre inacabada”.

Per què és important recordar avui el moviment feminista dels 70?
Des del punt de vista de les que hi vam participar, les experiències i els aprenentatges d’aquells anys són el llegat que podem deixar per a les generacions properes, llençat també com “pedra a l’aigua…”, amb el desig que continuï impulsant noves transformacions per un món millor.

Les jornades ‘Tres dies de març. Els nostres cossos, les nostres vides’ se celebraran els dies 17, 24 i 31. Pots consultar el detall de les sessions així com reservar la teva plaça en aquest enllaç.