La tortura va ser una expressió de la violència política de l’Estat franquista i va perdurar encara durant els anys de la transició a la democràcia a Espanya, en una pràctica sistèmica plenament acceptada per les autoritats. La dimensió d’aquesta vulneració dels drets humans, les seves formes i evolució, els seus protagonistes i els seus responsables són encara avui prou desconeguts.

Aquesta exposició proposa un debat sobre aquestes qüestions amb l’objectiu de presentar les experiències de la tortura exercides contra persones que van negar-se a acceptar la condició de súbdits i aspiraven a ser ciutadania. Els actes impunes del passat se’ns presenten com un buit ètic en el present. Per això cal preguntar-se: si la tortura fou una realitat estructural de la dictadura, la seva pervivència en el temps pot significar acceptar-la com un fruit amarg de la nostra democràcia?