La pregunta ‘Per què la guerra?’ no té una única resposta, cap que generi un ampli consens i molt menys una de fàcil comprensió. Tot i això, dos pensadors del nostre temps s’atansaran al complex concepte de la guerra des de la poesia, recitant i explicant poemes que en parlen i reflexionant-hi des d’una perspectiva filosòfica.
LA BOIRA grisa dels trons de metralla
fa de la por una imatge que fuig
pels carrerons ensordits amb el pànic
sobre les brases de tanta innocència.
Heu parat taula amb els trossos de fam,
multiplicat el pa d’un evangeli
que mai no ha fet la cua amb la cartilla
de racionament de la injustícia.
Heu conegut el risc de l’estraperlo,
bescanviat la farina o l’arròs
i malgrat tot celebrat els diumenges,
el riure, el sol, l’amor sota l’escala
com qualsevol amor sense la guerra,
com si sentir el dol a l’altra cara
de la moneda tinguera valor
i redimira la vida del foc.
El temps en ordre, Teresa Pascual
Una paraula que ha romàs gravada
—perfectament llegible, substantiva—
damunt la fusta d’un passamà.
Així, una efígie del món romà:
l’encuny d’una moneda descolgada,
l’expressió d’un nom d’accent august.
O bé el lligall —espès de lletra— d’un escriba.
Sentim, de cop, l’esclat del temps (si Proust
alcés el cap!): el nom, que fa la cosa,
torna a sortir a la llum al cap de més
d’un segle d’haver estat sota la llosa
de tres mil metres d’aigua de mar fosca.
Lligall, moneda, nom: quanta memòria
que han fet incògnita un oblit d’arxiu,
tombes de terra i aigua… Si no fos que
havia de sorprendre’ns, vell de glòria,
allò que crèiem mort i ara és ben viu!
Suite “Endurance”, Un llum que crema, Jordi Llavina
Teresa Pascual (Grau de Gandia, 1952) és una poetessa filòsofa i traductora valenciana. Es va donar a conèixer amb el poemari Flexo (1988) premi Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó, i fins ara ha publicat els reculls: Les hores (1988), guardonat amb el premi Vicent Andrés Estellés; Arena (1992); Curriculum Vitae (1996); El temps en ordre, amb el que obtingué el premi de la Crítica Serra d’Or (2002); Rebel·lió de la sal (2008), guardonat amb el premi nacional de la Crítica Catalana de poesia; Herències (2011), escrit juntament amb la poetessa Àngels Gregori, premi de poesia Manel Garcia Grau; València Nord (2014); Vertical (2019) premi Ausiàs March de poesia. Recentment, ha publicat la versió bilingüe català-castellà Rebelión de la sal (2020) amb traducció i pròleg de Lola Andrés; El temps en ordre. Poesia reunida 1988-2019. (2020) i Tot passa Baix (2022), Premi Lletra d’Or (2023). Ha estat traduïda a diversos idiomes i la seva obra està present a diferents antologies.
Jordi Llavina (Gelida, 1968) ha treballat molts anys com a periodista, però actualment es dedica a la docència. El 2014 va ser el comissari de l’Any Vinyoli. Ha publicat més d’una vintena de títols, principalment de poesia. Amb Vetlla va guanyar els premis Vicent Andrés Estellés i el de la Crítica. Amb Ermita, el Lletra d’or. Els seus dos darrers llibres són Un llum que crema (premi Carles Riba 2022) i Proses de l’entreclaror.
Aquesta activitat forma part de la programació de l’exposició Per què la guerra? i del festival Barcelona Poesia.
