- Dimecres 20 de setembre a les 18.30 h, Josep Manuel Berenguer, artista sonor, i Marta Marín-Dòmine, directora d’El Born CCM, presenten la instal·lació visual i sonora i la performance amb una conversa al vestíbul del centre.
- De 19.00 a 19.30 h tindrà lloc al jaciment l’acció sonora “Les traces no són els fets”, performance multifocal acusmàtica, que es podrà seguir des de la balconada.
Els setze altaveus instal·lats al conjunt arqueològic amb motiu de la instal·lació ‘Habitar significa deixar empremtes‘ ressonen a l’espai acústic del sector del Rec Comtal amb una meditació sonora sobre la impossibilitat de reconstrucció del passat.
Tan bon punt el so ens abandona, la seva influència i tot allò del que és símptoma sembla també extingir-se per a nosaltres. I això és una bona al·legoria de la transformació inevitable de la percepció dels fets als quals la història al·ludeix, de les deformacions de la percepció històrica del passat i la fugacitat de llurs imatges, tan importants per a Walter Benjamin, autor dels textos dels que tant la instal·lació com aquesta performance multifocal acusmàtica pouen.
No podem reconstruir els detalls precisos d’una rica vida quotidiana farcida de generadors d’empremtes sonores esborrats a cop de pic i pala pels propis desnonats el 1716 per ordre de la monarquia borbònica. No tornaran mai més els sons dels jocs no sempre legals dels triquets, a voltes conflictius (pilota, daus, escacs, cartes, jaquets, …), de les activitats de la carnisseria, dels corders de viola, de la fusteria, de les ferreries i les caldereries, ni de l’aigua del Rec que entrava i sortia de les cases pels aqüeductes, el clavegueram i la gent extreia dels pous, dels ocells i les passes de la gent sobre la pedra del paviment. Però sí podem rememorar-los amb sons actuals que construeixen paisatges d’evocació capaços de fer-nos pensar en la importància i el significat que per a nosaltres tindria llur desaparició.
Les traces no són els fets, igual que “el mapa no és el territori”, com deia Alfred Korzybski, ni articular històricament el passat significa conèixer-lo “tal com de debò fou”, sinó que vol dir ‘fer-se amb un record tal com rellueix en un instant de perill’, perquè, com ens fa veure també Walter Benjamin, “el passat tan sols és copsable com la imatge que rellueix per no tornar mai més en l’instant en què es torna reconeixible”.