El Born ha estat, històricament, un espai de mercat, primer a la plaça i després dins l’edifici metàl·lic. Va ser concebut com a mercat minorista de barri i, posteriorment, es va convertir en el mercat majorista d’una metròpoli en expansió. 45 anys després del tancament del mercat, aquesta exposició vol reactivar-ne la memòria col·lectiva. Alhora, ha estat la culminació dels estudis iniciats temps enrere per Manel Guàrdia, José Luís Oyón i Ramon Graus.
Partint de l’exposició “Born. Memòries d’un mercat”, i durant els mesos que s’exposa, hi ha programades taules rodones, jornades, tallers familiars, espectacles i exposicions de petit format que aprofundeixen en els canvis que l’edifici de Fontserè va suposar per al barri. A més a més, “La paradeta de la memòria” recull el testimoni viu dels treballadors i veïns del mercat, que s’incorporen a l’Arxiu Visual del Born.
Els comissaris ens expliquen l’exposició
EL BORN VELL: LA PLAÇA
“Anar a plaça”: al llarg de la nostra història plaça i mercat s’identifiquen. Des de la baixa edat mitjana el Born va ser el centre neuràlgic del barri més dens i actiu de la ciutat. Malgrat les demolicions per construir la Ciutadella, els canvis urbans i les reformes liberals del sistema de mercats, la venda es va mantenir a plaça fins al 1876.
EL NOU BORN
La construcció del parc de la Ciutadella a partir del 1871 va aportar, de retruc, un nou barri i un nou mercat. Les tres operacions miraven cap a la modernitat: un parc com els de París, un barri de façanes ordenades i un mercat de ferro i vidre. El nou mercat del barri va esdevenir el model del sistema de mercats de Barcelona.
EL BORN DELS MAJORISTES
L’augment imparable del comerç a l’engròs creava greus problemes de congestió a la Boqueria i es va decidir concentrar els majoristes de fruites i verdures al Born. Aquesta solució, que havia de ser provisional, es va allargar del 1921 al 1971, un període de gran creixement per a Barcelona, que va passar de 700.000 a 1.700.000 habitants.
LA MEMÒRIA DEL MERCAT CENTRAL
El mercat central va articular un univers d’una vitalitat sorprenent, molt present a la vida de la ciutat, que va exercir un gran atractiu i que ha deixat una forta empremta en la memòria col·lectiva. Els records àmpliament compartits i un formidable corpus fotogràfic l’han convertit en un dels llocs de memòria més singulars de Barcelona.
L’ARQUITECTURA DEL BORN
El mercat de Fontserè, Cornet i Mas i La Maquinista s’inspirava en les experiències capdavanteres europees en l’ús del ferro (1871-76). Cent anys després, una primera restauració el va salvar inicialment (1977-82), però va caldre esperar a la seva conversió en centre cultural per a la seva restauració definitiva (2002-13).
EL BORN AL CENTRE DEL DEBAT CIUTADÀ
El 1971, quan el mercat central va marxar a Mercabarna, es preveia enderrocar el Born, però l’oposició ciutadana va aconseguir preservar-lo. En espera d’un ús definitiu va acollir esdeveniments d’allò més diversos. Finalment, després d’un intens debat, el mercat ha mantingut la seva funció de paraigües, ara d’un jaciment arqueològic molt valuós, i s’ha convertit en un espai de memòria.
Consulteu la publicació de la sèrie Transferències:
Publicacions relacionades:
