Són molts els espais de Barcelona que ens parlen de la Guerra Civil Espanyola i moltes les memòries que el conflicte ens ha llegat, tot i que no sempre prou conegudes.

En aquest club de lectura reflexionarem sobre el conflicte que va tenir lloc a la ciutat entre els anys 1937 i 1939 a partir de tres obres literàries: Topografia de la destrucció. Els bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil (1936-1939); Barcelona, gener de 1939; i Nazis a Barcelona. L’esplendor feixista de postguerra (1939-1945).

Comentarem les obres amb Mireia Capdevila, historiadora i autora de dos dels tres llibres. I també amb ella recorrerem alguns dels espais on van succeir els esdeveniments narrats.

• Topografia de la destrucció. Els bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil (1936-1939), de Laia Araño i Mireia Capdevila
  16 de maig, a la sala Castellví d’El Born CCM
  Des del febrer de 1937 fins al gener de 1939, Barcelona va ser víctima del banc de proves que les aviacions nazi, feixista i franquista van desplegar sobre la capital catalana seguint una metòdica política de destrucció, terror i desmoralització en la població civil. Van llançar projectils sobre la Barceloneta, Ciutat Vella, l’Eixample, el Poble sec, el Poblenou… castigant una vegada i una altra els seus veïns.
  El llibre de Laia Araño i Mireia Capdevila recull el cens més complet i exhaustiu dels immobles de Barcelona afectats pels bombardeigs i ha permès geolocalitzar les destruccions de la guerra aèria damunt la cartografia històrica de la ciutat.
  Al final de la sessió es farà una visita a l’exposició Per què la guerra?

• 23 de maig, itinerari ‘La Barcelona bombardejada (1936-1939)’
  En aquest itinerari pel centre de la ciutat recordarem l’”urbicidi” que va patir la ciutat fruit dels bombardeigs, recorrerem alguns dels punts més emblemàtics d’aquest episodi històric i coneixerem les afectacions que les bombes enemigues van ocasionar a la ciutat.
  Punt de trobada a Pl. Universitat (davant la porta principal de la UB).
  Punt final: Biblioteca Francesca Bonnemaison.

• Barcelona, gener de 1939. La caiguda, de Francesc Vilanova
  13 de juny, a la sala Moragues d’El Born CCM
  Aquesta obra és una crònica de la caiguda de Barcelona en mans d’un règim feixista i de la seva ocupació. És en molt bona part la crònica dels vencedors perquè, a la fi, l’hivern del 1939 només els vencedors civils i militars van deixar testimoni documental i gràfic del seu triomf, del seu retorn al poder municipal i de l’aclaparadora venjança que van desplegar. La ciutat vençuda —la de les tropes republicanes i civils en retirada, la dels ciutadans que es van tancar a casa i no van baixar als carrers o sortir als balcons— va desaparèixer de l’escenari i el silenci es va estendre per tot arreu.

• 20 de juny, itinerari ‘Gener de 1939. La caiguda de Barcelona a mans franquistes’
  Us proposem un itinerari que ressegueix alguns dels punts més emblemàtics de l’avanç de les tropes franquistes pels carrers de la ciutat el 26 de gener de 1939, data en què Barcelona va caure en mans del règim encapçalat pel general Francisco Franco.
  Punt de trobada a Pl. Universitat (davant la porta principal de la UB).
  Punt final: Biblioteca Sant Pau Santa Creu.

• Nazis a Barcelona. L’esplendor feixista de postguerra (1939-1945), de Francesc Vilanova i Mireia Capdevila
  11 de juliol, a la sala Moragues d’El Born CCM
  Crònica gràfica de la presència del feixisme a Barcelona durant els anys de postguerra. Més de 400 fotos i textos que segueixen les petjades de la iconografia nazi en espais públics, en l’activitat social, política i cultural, i en els mitjans de comunicació i publicacions.

• 18 de juliol, itinerari ‘La Barcelona nazi (1939-1945)’
  Us proposem un itinerari pel centre de la ciutat que resseguirà la presència de l’Alemanya nazi a Barcelona durant els anys de la postguerra. Espais emblemàtics com la Universitat de Barcelona, la plaça de Sant Jaume o el Palau de la Música es van veure engalanats amb esvàstiques i retrats de Hitler. Entre 1939 i 1945 la presència nazi i feixista a la ciutat va ser reiterada i el règim franquista, malgrat la seva neutralitat oficial en la guerra europea, va tenir un gran interès a mostrar la seva coincidència ideològica i política amb les noves dictadures europees. Al llarg d’aquest recorregut, coneixerem una Barcelona desconeguda i durant molts anys silenciada.
  Punt de trobada a Pl. Universitat (davant la porta principal de la UB). Punt final: Biblioteca Francesca Bonnemaison

Aquesta activitat forma part de la programació de l’exposició Per què la guerra? i està organitzada amb la col·laboració de Biblioteques de Barcelona i dels Serveis Editorials de l’Ajuntament de Barcelona.