El Born Centre de Cultura i Memòria

Menu
Entrades   Blog icon
Entrades Blog icon
Facebook Twitter Instagram YouTube

Dissentir la història. Trobades

«Dissentir la història» continua en un seguit de trobades que es duran a terme el març de 2021 a través de taules rodones, un recital de poesia, un cinefòrum i un taller dirigit a joves, els resultats del qual seran presentats al públic en tancar el cicle.

Les activitats permeten recollir i desenvolupar els tres eixos principals que emmarquen «Dissentir la història»: (1) impulsar el debat sobre el paper de l’espai públic en la preservació de la diversitat de la memòria; (2) posar en diàleg lluites històriques dels grups subalterns, racialitzats i migrants, en relació amb les lluites feministes i de la diversitat sexual; i (3) incidir en el debat sobre la necessitat de generar metodologies alternatives que contribueixin a descolonitzar els discursos i la mirada històrica dominant.

La primera part del programa es va desenvolupar el 27-28 de novembre del 2020 i la podeu recuperar aquí. Al mes de març, les trobades obertes al públic estan pensades en forma de webinars que requereixen d’inscripció prèvia. La sessió de cloenda es podrà seguir presencialment i s’emetrà per streaming al canal de Youtube d’El Born CCM.


Recupera les sessions aquí:

Dissentir la història - youtube

Inscriu-te als webinars

Assisteix a l’acte de cloenda

DIJOUS, 11 DE MARÇ
18-19.30h Trobada 1, amb Remei Sipi
«La trajectòria invisibilitzada de les dones africanes»
A càrrec de Remei Sipi
Presenta: Anyely Marín Cisneros
Inscripció

+info


DIJOUS, 18 DE MARÇ
18-19.30h Trobada 2, amb Miguel Ángel Vargas i Helios Garcés
«Reconstruir les memòries, explicar-nos la història»
A càrrec de Miguel Ángel Vargas i Helios Garcés
Inscripció

+info


DIMARTS, 23 DE MARÇ
18-19.30h Trobada 3, amb David Casals i Josep-Lluís Carod-Rovira
«El protestantisme a Catalunya sota el franquisme»
A càrrec de David Casals i Josep-Lluís Carod-Rovira
Presenta: Anyely Marín Cisneros
La trobada inclou com a punt de partida l’emissió del documental Protestants, la història silenciada, una producció de Clack.
Inscripció

+info


DIJOUS, 25 DE MARÇ
Trobada 4, acte de cloenda i recital poètic
18-19h Presentació de resultats i acte de cloenda
Presentació de resultats del taller d’autoregistre de joves a càrrec d’Aldemar Matías i els mateixos participants. Tancament a càrrec de Jordi Rabassa, Regidor de Memòria Democràtica.
Reserva la teva plaça i assisteix a l’acte de cloenda presencialment.
Segueix-lo en directe al canal de YouTube d’El Born CCM

+info

19-20h Recital poètic
«Poesia i memòria dissident»
A càrrec de Mane Ferret, Joyce Jandette i Ana G. Aupi
Presenta: Anyely Marín Cisneros i Rebecca Close
Reserva la teva plaça i assisteix a l’acte de cloenda presencialment.
Segueix-lo en directe al canal de YouTube d’El Born CCM

+info

Inscriu-te als webinars

Assisteix a l’acte de cloenda

  • Del 9 de març al 25 de març

Activitat en línia.
Clica aquí per inscriure't

Clica aquí per seguir la retransmissió en directe per Youtube de la trobada del dia 25 .

Activitat en català i castellà.

Entrada gratuïta
Comissariat
Et recomanem també...

Cicle de conferències PER QUÈ LA GUERRA?

Dimarts, 9 d'abril

Gratuït

Sons d’educació al Born

Del 2 de febrer al 31 de maig

Gratuït

Visites exprés: menjar i beure a la Barcelona del 1700

Cada diumenge a partir del 7 d'abril fins al 28 d'abril

Gratuït

Visites exprés: L’art de construir Barcelona

Cada diumenge a partir del 5 de maig fins al 26 de maig

Gratuït

18-19.30h TROBADA AMB REMEI SIPI

«LA TRAJECTÒRIA INVISIBILITZADA DE LES DONES AFRICANES»

La primera trobada tindrà lloc amb Remei Sipi per parlar de la trajectòria invisibilitzada de les dones africanes amb la finalitat d’incidir en el debat i les metodologies alternatives que contribueixin a descolonitzar els discursos i la mirada històrica dominant.

A càrrec de: Remei Sipi

Presenta: Anyely Marín Cisneros

 

 

Remei Sipi (Guinea Equatorial) és una escriptora i assagista guineana que viu a Barcelona. Aquesta activista per la causa de la dona africana és secretària de l’Associació de Dones E’Waiso Ipola i promotora de la Federació d’Associacions de Dones Africanes a Espanya.

18-19.30h TROBADA AMB MIGUEL ÁNGEL VARGAS I HELIOS GARCÉS

«RECONSTRUIR LES MEMÒRIES, EXPLICAR-NOS LA HISTÒRIA»

En la segona trobada, Miguel Ángel Vargas i Helios Garcés, escriptors i artistes crítics, dialogaran sobre les dinàmiques de visibilitat i invisibilitat de la memòria a través de l’escriptura, la poesia i el teatre.

A càrrec de Miguel Ángel Vargas i Helios Garcés

 

 

Miguel Ángel Vargas, historiador de l’art i director d’escena (Lebrija, Sevilla, 1978). Com a investigador i artista independent, Vargas combina el flamenc, el teatre i la història romaní com a material d’experiència per a la recerca artística i acadèmica. Ha col·laborat amb diverses institucions acadèmiques, com ara al Central Saint Martins College of Art de Londres, on va participar en el Màster d’Arts Escèniques; ha estat membre del grup de recerca Pendaripén, d’història del poble romaní, de la Universitat de Sevilla, i col·labora amb els Seminaris d’Estudis Crítics Romanís de la Universitat Centreeuropea, CEU, de Budapest.

Helios F. Garcés (Cadis, 1984). Escriu cròniques, articles i assajos a mitjans de comunicació i revistes crítiques com Revista CTXT, El Salto, Tabula Rasa o La Marea (‘Apuntes de clase’). És autor d’ Entrevista a un insecto atravesado por la luz (Eolas Ediciones, 2021, en impremta) i Mi abuela no ha leído a Marx (Amargord, 2019). Ha participat en el llibre Miradas en torno al problema colonial. Pensamiento anticolonial y feminismos descoloniales en los Sures Globales (Akal, 2019).  Els seus poemes i aportacions s’han inclòs a l’espectacle Gilâ (José Valencia y Miguel Ángel Vargas, 2017), a l’obra Bashavel (José Valencia, 2018) i a recopilacions de poesia com Palabras de barricada (Queimada Ediciones, 2015), Campamento Dignidad. Poemas para la conciencia (Zambra-Baladre, 2013) o al fanzine Anales coloniales. 2. Cómo me pone la raza (Madrid, 2017).

18-19.30h TROBADA AMB DAVID CASALS I JOSEP-LLUÍS CAROD-ROVIRA

«EL PROTESTANTISME A CATALUNYA SOTA EL FRANQUISME»

La tercera trobada es produirà amb David Casals i Josep-Lluís Carod-Rovira per parlar de l’homogeneïtzació religiosa i l’eradicació de la diferència en els territoris espanyols durant la dictadura, amb la finalitat d’activar la memòria democràtica de les religions minoritàries.

La trobada inclou com a punt de partida l’emissió del documental ‘Protestants, la història silenciada’, una producció de Clack.

 

Presenta: Anyely Marín Cisneros

 

 

David Casals (Rubí, 1983). Llicenciat en Periodisme per la Universitat Ramon Llull (URL) i redactor del diari ‘Expansión’ a Barcelona des de l’any 2015. Anteriorment ha treballat a Europa Press, on va coordinar la secció de política catalana, i també ha col·laborat amb ‘El País’, RTVE i a la redacció d’’Informativos Telecinco’ a Catalunya. Va formar part de l’equip d’un reportatge emès al ‘30 minuts’ (TV3) realitzat per la productora Clack sobre Rodalies. Amb aquesta mateixa productora ha dedicat els darrers tres anys i mig a documentar la repressió contra les comunitats protestants a Catalunya durant el franquisme, una vessant de la memòria històrica fins ara desconeguda per a la majoria de l’opinió pública.

Josep-Lluís Carod-Rovira (Cabrils, 1952) és llicenciat en Filologia Catalana. Ha estat diputat al Parlament (1988-2010), secretari general d’ERC (1996-2004), president d’ERC (2004-2010), Conseller en Cap i Vicepresident de la Generalitat (2006-2010). Els darrers anys s’ha especialitzat en la recerca sobre la història del protestantisme a Catalunya, ha dirigit la Càtedra sobe Diversitat Social de la Universitat Pompeu Fabra i la revista digital divÈrsia.

El documental “Protestants, la història silenciada” explica la repressió que les comunitats protestants tradicionals van patir durant l’època franquista a Barcelona, una temàtica que ha passat molt desapercebuda dins la historiografia que s’ha dut a terme els darrers quaranta anys. El franquisme va ser implacable a l’hora de perseguir a la dissidència política, sindical i també religiosa. Les comunitats protestants, que havien començat a obrir a finals del Segle XIX, van ser clausurades per ordre governativa, i els seus fidels van haver de fer els seus cultes de manera clandestina. Eren perseguits i multats per exercir un dret fonamental. La situació comença a donar un gir a partir de 1945, després de la victòria dels aliats a la Segona Guerra Mundial; tot i això, a Espanya hi ha casos de persecució i discriminació fins als anys 70. El documental aprofundeix en aquests fets, desconeguts per a l’opinió pública.

Idea original: David Casals
Guió i direcció: David Casals, Sergi Martí i Júlia Solé
Realització: Pol Alfageme i Marc Barceló
Edició: Sergi Martí
Producció executiva: Joan Salicrú i Eloi Aymerich
Producció: Anna Fernàndez
Grafisme: Jordi Navarro
Música: Gerard Alís

TALLERS D’AUTOREGISTRE DE JOVES

«IDENTITAT I PERTINENÇA»

Un dels grups més afectats per l’absència d’una memòria intercultural, capaç d’oferir certeses per al desenvolupament de la identitat personal i comunitària, són els joves migrants i fills de migrants, els grups racializats i els tutelats i extutelats per l’Estat. El taller d’autoregistre es proposa com un espai per explorar eines d’autorepresentació i autopercepció a través del relat i el record col·lectius. 

Conduït per Aldemar Matías, adreçat a dos grups bombolla tancats.

Els tallers es realitzen durant el mes de març, de manera paral·lela a les trobades.

 

 

Aldemar Matias (Manaus, 1985) és realitzador audiovisual. Va estudiar Comunicació Social a la Universidade Federal do Amazonas, al Brasil; Direcció de Documentals a l’Escuela Internacional de Cine i TV (EICTV) de San Antonio de Los Baños, Cuba; i el Màster de Documental de Creació a la Universitat Pompeu Fabra, a Barcelona. La seva carrera fílmica va començar el 2011 amb Parente, un documental sobre proves de VIH a comunitats ianomami de l’Amazònia, que va ser finançat per la Fundació Bill & Melinda Gates i adquirit pel Ministeri de Salut del Brasil. Quatre anys més tard va veure la llum El Enemigo (2015), premiat a DocumentaMadrid i Sant Sebastià. En l’àmbit del curtmetratge, els seus treballs han estat exhibits a festivals com Visions du Réel (Suïssa), DokLeipzig, Doc Buenos Aires, True/False, Filmer a Tout Prix, i Recontres de Toulouse, entre d’altres.

 

19-20h RECITAL POÈTIC

«POESIA I MEMÒRIA DISSIDENT»

A les 19h, «Dissentir la història» culminarà amb la intervenció de tres poetes locals, els treballs dels quals escriuen una memòria dissident de la ciutat.

A càrrec de: Mane Ferret, Joyce Jandette i Ana G. Aupi

Presenta: Anyely Marín Cisneros i Rebecca Close

 

 

Mane Ferret (Santiago de Cuba) és poeta, narradora i compositora cubana, que es distingeix pel rigorós treball dels textos de les cançons, per la diversitat de gèneres musicals que utilitza per expressar-se: son montuno, bolero, bolero-son, danzón, samba-chá, canción trova, canción blues, l’ús dels tumbaos tradicionals, guajiras i els aires cadenciosos del Carib, sense deixar de banda la bellesa folklòrica llatinoamericana. És llicenciada en Filologia Hispànica per la Universidad de Oriente (Cuba) i membre de l’Associació Colegial d’Escriptors de Catalunya. Ha rebut els guardons següents: Luis Rogelio Nogueras de poesia (l’Havana, 1992), amb el llibre De bártulo y de atajo; Premio Calendario de Poesía (l’Havana, 2000), amb El libro del buey; i Premio del Certamen Internacional de Relatos Cortos «Filando cuentos de Mujer» (Asturias, 2004), pel conte Ilusiones, ilusiones, del llibre homònim.

Joyce Jandette. Va néixer a l’Hospital de «La Raza», en ple centre de la ciutat monstre també coneguda com Ciutat de Mèxic. És hereva d’un llinatge de dones ambulants que van escollir migrar per escapar d’un destí imposat, marcat per una sèrie d’esdeveniments històrics lamentables força coneguts. Va estudiar la carrera de música al conservatori i performance en un grapat de workshops, i va començar a escriure per pura urgència. El 2014 decideix migrar a Barcelona. És mentre viu al regne d’Espanya i quan esdevé migrant / estrangera que fa un gir en la mirada per qüestionar el recorregut que l’ha portat tan lluny de casa, de la memòria, de la terra. Els seus textos i poemes han aparegut en diferents llibres, fanzins i revistes, com ara a Acá soy la que se fue. Relatos sudakas en la europa fortaleza, que s’acaba de publicar, i ha presentat performances i vídeos en diferents escenaris d’Amèrica Llatina i Europa. Actualment distribueix el seu temps entre buscar feina i casa, realitzar tràmits administratius amb estrangeria i l’articulació contínua amb col·lectius antiracistes de Barcelona, però sobretot es dedica a la cerca permanent per trobar el camí que la torni a casa.

Ana G. Aupi és poeta i comunicadora popular feminista. És autora d’articles d’anàlisi de conjuntura, mediació política i recerca periodística. És autora del poemari Geografía de mi cuerpo. Resistencia Guatemala-Barcelona i coautora del disc “Desbordando Caudales” de Las Amigas de Yoli. És també terapeuta i facilitadora de processos grupals. És amant de les plantes.