Dissentir la història

Accediràs automàticament al web d'El Born CCM en 15 segons.

Jornades: Dissentir la història. Memòries decolonials, memòries insubmises

Taules rodones, registres d’àudio, música i conferències per reconèixer i visibilitzar les memòries plurals de Barcelona.

Dissentir la història. Memòries decolonials, memòries insubmises reuneix col·lectius i activistes anticolonials i migrants, comunitats religioses, investigadors, escriptors, docents i artistes per debatre sobre el passat, reconèixer allò viscut i reconstruir episodis invisibilitzats de la memòria col·lectiva.

Descarrega’t el programa complet: català  castellano  english


Segueix les sessions en directe aquí
:

Dissentir la història - youtube

DIVENDRES, 27 DE NOVEMBRE

10.00 – 10.30h Obertura i benvinguda
Jordi Rabassa. Regidor de Ciutat Vella i de Memòria Democràtica
Khalid Ghali. Comissionat de Diàleg Intercultural i Pluralisme Religiós
Montserrat Iniesta. Directora d’El Born Centre de Cultura i Memòria
Anyeli Marín i Rebecca Close. Comissàries de les jornades

10.45 – 12.30h TAULA 1
«Contramemòries del franquisme: la hispanitat com a política de l’oblit»
Amb Miguel Ángel Vargas, Martí Marín Corbera i Noemí Cortés
+info

12.30 – 14.00h PRIMERA VISITA A LA INSTAL·LACIÓ SONORA
«Monument a les xarxes de suport: memòries de pandèmia»
A càrrec de Rebecca Close i Violeta Ospina

16.45 – 18.00h XERRADA DIRIGIDA A DOCENTS
«Els catalans i el comerç d’esclaus»
A càrrec de Lizbeth Chaviano
Presenta: Anyely Marín Cisneros
+info

18.30 – 20.00h CONFERÈNCIA D’AMADE M’CHAREK
«Trobades a la platja i proves forenses: la mort dels migrants, els corrents colonials i l’art de parar atenció»
Modera: Rebecca Close
+info

DISSABTE, 28 NOVEMBRE
10.00 – 12.00h TAULA 2
«Metodologies per a una memòria insubmisa»
Amb Marisela Montenegro, Catalina Álvarez, Esther (Mayoko) Ortega, Seo Cizmich
+info

12.15 – 14.15h TAULA 3
«Espais i tecnologies de la memòria»
Amb Mostafà Shaimi, Gemma Ferreón i Diana Al-Rahmoun
+info

16.00 – 17.15h TAULA RODONA
«Memòria fronterera i dissidència sexual»
Amb Diana Al-Rahmoun, Esther Mayoko Ortega, Tjasa Kancler i Diego Falconi
+info

17.30 – 18.30h CONFERÈNCIA DENRIQUE OKENVE
«Érem allà per a manar: cultura, raça i dominació a la Guinea Equatorial Espanyola, 1898-1963»
+info

18.30 – 19.30h CONFERÈNCIA DE FATIMA EL-TAYEB
«Una crisi de memòria: espai públic i continuïtats colonials»
+info

19.30 – 20.00h ACCIÓ SONORA I SESSIÓ DJ
«La veritat és així d’estranya»
A càrrec d’Ikram Bouloum

 

  • Del 27 de novembre al 28 de novembre

Activitat en línia. Retransmissió en directe a Youtube.

Activitat en català, castellà, anglès i amb traducció simultània de l'anglès al castellà.

Entrada gratuïta

10.45 – 12.30h TAULA 1

«CONTRAMEMÒRIES DEL FRANQUISMES: LA HISPANITAT COM A POLÍTICA DE L'OBLIT»

Amb Miguel Ángel Vargas, Martí Marín Corbera i Noemí Cortés

 


 

En aquesta taula es revisa la política cultural del franquisme i els plans d’erradicació de la diferència en els territoris espanyols interns i externs. Els ponents compartiran recerques sobre diverses experiències de comunitats i grups particularment reprimits durant la dictadura franquista: el poble gitano, els migrants interns que es van desplaçar a Catalunya i les comunitats religioses no catòliques perseguides pel franquisme. 

Miguel Ángel Vargas (Lebrija, Sevilla, 19878) és historiador de l’Art i director d’Escena. Vargas combina el flamenc, el teatre i la història romaní com a material d’experiència per a la investigació artística i acadèmica. Entre d’altres rols dins les arts escèniques, ha treballat d’actor, director, escenògraf, gerent de producció i fins i tot de tècnic d’òpera. Ha col·laborat amb diverses institucions acadèmiques, com Central Saint Martins College of Arts de Londres, durant el seu Màster d’Arts Escèniques; ha estat membre del grup de recerca Pendaripén d’Història del Poble Romaní de la Universitat de Sevilla, i col·labora amb els Seminaris d’Estudis Crítics Romanís de la Universitat Centreeuropea, CEU, de Budapest.

Martí Marín Corbera (Sabadell, 1965) és Professor d'Història Contemporània a la UAB des de 1994 (des de 2010 com a Titular d'Universitat). Des de 2017, dirigeix el Centre d'Estudis sobre Dictadures i Democràcies (CEDID-UAB). Està especialitzat en el període franquista i centrat en les temàtiques del sistema de govern territorial i de les migracions interiors. Destaquen publicacions com: Els ajuntaments franquistes a Catalunya. Política i administració municipal, 1938-1979 (2000); Josep Maria de Porcioles. Catalanisme, clientelisme, franquisme (2005) o, com a director, Memòries del viatge (1940-1975) (2009). 

Noemí Cortés (Barcelona, 1964) és diplomada en Magisteri per la Universitat de Barcelona, presidenta de la Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya (IBEC) i membre de l’Assemblea de Germans del c/ Terol 22 de Barcelona (Església protestant). Ha centrat la seva recerca en la història de la Reforma Protestant i de les Assemblees de Germans a Catalunya. Ha comissariat els actes de celebració dels 140, 145 i 150 anys de les Assemblees de Germans a Catalunya.

 

16.45 – 18.00h XERRADA DIRIGIDA A DOCENTS

«ELS CATALANS I EL COMERÇ D'ESCLAUS»

Per analitzar la participació dels catalans en el tràfic d’esclaus cal tenir en compte la seva qualitat de propietaris d’esclaus a Catalunya i a les colònies. Una part important dels beneficis generats per la possessió i el comerç d’éssers humans a les colònies es va invertir posteriorment en activitats financeres, industrials i urbanístiques a Catalunya.

A càrrec de Lizbeth Chaviano

Presenta: Anyely Marín Cisneros

 


 

Lizbeth Chaviano (Cuba) és Llicenciada en Història per la Universitat de La Habana (1995). Va realitzar el Màster d’Història del Món Hispànic (CSIC/2006), el Màster en Conservació i Rehabilitació del Patrimoni (Universidad Central de Las Villas, Cuba, 2006)(2010) i Màster i Doctorat d’Història a la Universitat Pompeu Fabra (2013). Actualment treballa en recerques vinculades a Cuba i les relacions amb el Carib, l’esclavatge i el comerç d’esclaus. Sobre aquestes temàtiques ha realitzat nombroses publicacions, seminaris i conferències. És membre de la Unión Nacional de Investigadores de Cuba i està acreditada com a Professor Ajudant Doctor per l’ANECA. Forma part del projecte de recerca “Memoria y lugares de la esclavitud y el comercio de esclavos en la España Contemporánea, 2020-2023” i actualment desenvolupa la seva tasca amb una beca de recerca de l’Instituto de Estudios Ceutíes (2019-2020).

Anyely Marín Cisneros és membre de @criticaldías, l’equip de recerca que comissaria les jornades. Investiga sobre les polítiques del cos i la seva vinculació amb les lògiques racials. Màster en Teoria Crítica i Estudis Museístics, actualment és estudiant del programa de doctorat d’Història de la Ciència de la UAB i imparteix docència sobre història, gènere i medicina a la mateixa universitat. Ha exercit la docència en espais formals i informals durant 15 anys. 

 

18.30 – 20.00h CONFERÈNCIA D’AMADE M’CHAREK

«TROBALLES A LA PLATJA I PROVES FORENSES: LA MORT DELS MIGRANTS, ELS CORRENTS COLONIALS I L’ART DE PARAR ATENCIÓ» / “Beach encounters and forensic evidence: migrant death, colonial currents and the art of paying attention”
[Conferència en anglès amb traducció simultània al castellà]

Per analitzar la participació dels catalans en el tràfic d’esclaus cal tenir en compte la seva qualitat de propietaris d’esclaus a Catalunya i a les colònies. Una part important dels beneficis generats per la possessió i el comerç d’éssers humans a les colònies es va invertir posteriorment en activitats financeres, industrials i urbanístiques a Catalunya.

Modera: Rebecca Close

 


 

En aquesta conferència, Amade M’charek considera que la crisi migratòria europea no és una “crisi” puntual, sinó una situació crònica, una manifestació de la implicació (post)colonial d’Europa en el continent africà. A les platges de Zarzis, una ciutat del sud de Tunísia, s’hi van trobar rastres de cossos, de sabates i sabatilles gastades, de roba i armilles salvavides, restes de goma i fusta. M'charek presta atenció a la mort i a morir més enllà del règim europeu de gestió de fronteres, i demostra com no ens enfrontem a un problema humanitari, sinó a un de polític. En centrar-se en la diversitat de rastres materials, M’charek suggereix un canvi i una ampliació de la noció de forense, que va des d’una pràctica per trobar evidències sobre un sol esdeveniment, fins a un art de parar atenció. Aquest últim és un pas cap a la materialitat i les traces materials que ens pot ajudar a articular les ambivalències i la política de les relacions colonials persistents.

Amade M’charek és professora d’Antropologia de la Ciència al Departament d’Antropologia de la Universitat d’Amsterdam. És la investigadora principal de RaceFaceID, un projecte ERC-Consolidator sobre identificació forense i la determinació de la cara i la raça. Té una llarga trajectòria en recerca sobre diversitat genètica, genètica de la població i pràctiques forenses d’ADN i la ir/rellevància de la raça en aquestes pràctiques. Recentment la seva recerca inclou la identificació forense de migrants ofegats. 

Rebecca Close és membre de @criticaldías, l’equip de recerca que comissaria les jornades. És artista, investigadora i poeta. Treballa sobre la gestió de la sexualitat a l’era neoliberal a través d’accions artístiques i el comissariat de diferents projectes. És autora de Valid, virtual, vegetable reality (2018), un llibre on indaga la relació entre la tecnologia, el llenguatge i el desig. Actualment és doctoranda d’Art a Aalto University, Finlàndia, i treballa en una tesi sobre el treball reproductiu des d’una perspectiva marxista queer. 

 

10.00 – 12.00h TAULA 2

«METODOLOGIES PER A UNA MEMÒRIA INSUBMISA»

Amb Marisela Montenegro, Catalina Álvarez, Esther (Mayoko) Ortega, Seo Cizmich

 


 

Aquesta taula proposa compartir marcs d’interpretació, metodologies d’escolta i eines teòriques i activistes que han obert una comprensión pluralista de la memòria i de la seva representació. S’hi debatran estratègies explorades per diversos col·lectius per tal d’inscriure la memòria des de perspectives decolonials, militants i crítiques. 

Marisela Montenegro és Llicenciada en Psicologia per la Universitat Central de Venezuela i Doctora en Psicologia Social (UAB). Actualment és Professora del Departament de Psicologia Social (UAB) i investiga processos d’intervenció social i d’acció col·lectiva des de perspectives feministes i postcolonials. Coordina el Projecte Europeu “Building Inclusive Societies: Diversifying Knowledge and Tackling Discrimination through Civil Society Participation in Universities". 

Catalina Álvarez Martínez-Conde és estudiant de doctorat a la UAB. Forma part del programa Psicologia Social de la Memoria de la Universitat de Xile i del grup de recerca Fractalitats en Investigació Crítica (FIC) de la UAB. Investigadora del Grup de Treball Memòries Col·lectives i Pràctiques de Resistència, CLACSO. 

Esther (Mayoko) Ortega és docent a Tufts-Skidmore Spain (Madrid), on coordina el Laboratori de Pedagogies Antiracistes Interseccionals. És investigadora de l’equip de Ciència, Tecnologia i Gènere del CSIC, i del Grup de Pensament, Pràctiques i Activismes Afro/Negres (GPPAAN) vinculat al MACBA. Com a activista feminista-antirracista i de la disidencia sexual, també està lligada a l’Espai Afrofeminista Consciència-Afro. 

Seo Cizmich és cofundador de l’Aliança contra l’Antigitanisme, director del centre de documentació Romaní Zor i de la Romanó Kher. Ha treballat en la recuperació de la memòria històrica i en la defensa de la llengua romaní i de l’ús d’aquesta com a un instrument de lluita. El 2018 va impulsar “Testimonis a l’aula. Reivindicació de la memòria del Poble Romaní” per al desenvolupament d’un monument vivent en memòria de Johan Trollman “Rukeli”, a Santa Coloma de Gramenet. 

 

12.15 – 14.15h TAULA 3

«ESPAIS I TECNOLOGIES DE LA MEMÒRIA»

Amb Mostafà Shaimi, Gemma Ferreón i Diana Al-Rahmoun

 


 

En aquesta taula s’indaga sobre la cultura material de la memòria i es revisen els imaginaris, les polítiques i les gestions de l’espai públic i privat i la seva incidència en els processos de record i d’oblit. Com a resposta, explora experiències de resistència antiracista i de resignificació d’arquitectures, pràctiques i discursos. Aprofundeix en la construcció històrica de l’”altre” i reivindica la memòria migrant i les seves lluites diverses. 

Mostafà Shaimi és professor associat del Departament de Pedagogia de la Universitat de Girona (UdG) i prepara una tesi doctoral sobre racismes i diversitat religiosa. És especialista en dinamització comunitària, coordina el màster en Diversitat religiosa: pensament, realitat i gestió (UdG). Ha treballat en l’àmbit social en administracions públiques i entitats socials, com ara la Fundació IRes (Institut de Reinserció Social), el GRAMC (Grup de recerca en minories culturals) o Cáritas, i ha col·laborat en diferents projectes com el Fòrum Inclusió Social i Ciutadania o el Programa Ordit de la Fundació Jaume Bofill. També és membre de l’Espai Antiracista Salt-Girona i és articulista habitual del diari Ara.

Gemma Ferreón és nascuda a Pangasinan (Filipines) i ha crescut a Barcelona, on s’ha format com a fotògrafa i antropòloga social i cultural. És membre cofundadora de Catàrsia, col·lectiu d’asiàticdescendents de Catalunya, i responsable d’incidència a SOS Racisme Catalunya. Col·labora amb l’associació Kalayaan Barcelona i actualment treballa en el procés col·lectiu de generar una secció estatal de GABRIELA, organització feminista i anticolonial, que busca generar aliances globals entre dones de la diàspora filipina. 

Diana Al-Rahmoun és profesora d’àrab a la Blanquerna-Universitat Ramon LLull, i investigadora sobre dissidències sexuals i de gènere en el món àrab-islamitzat antic. 

16.00 – 17.15h TAULA RODONA

«MEMÒRIA FRONTERERA I DISSIDÈNCIA SEXUAL»

Espai de conversa entre activistes, artistes i investigadors/es per compartir genealogies alternatives del que s’ha denominat queer, l’alliberament gai i les polítiques LGTB.

Amb Diana Al-Rahmoun, Esther Mayoko Ortega, Tjasa Kancler i Diego Falconi

 


 

Diana Al-Rahmoun és profesora d’àrab a la Blanquerna-Universitat Ramon LLull, i investigadora sobre dissidències sexuals i de gènere en el món àrab-islamitzat antic. 

Esther Mayoko Ortega és docent a Tufts-Skidmore Spain (Madrid), on coordina el Laboratori de Pedagogies Antiracistes Interseccionals. És investigadora de l’equip de Ciència, Tecnologia i Gènere del CSIC, i del Grup de Pensament, Pràctiques i Activismes Afro/Negres (GPPAAN) vinculat al MACBA. Com a activista feminista-antirracista i de la disidencia sexual, també està lligada a l’Espai Afrofeminista Consciència-Afro. 

Tjasa Kancler és activista i professor associat en el Departament d’Arts VIsuals i Disseny - Secció Art i Cultura Visual, de la Facultat de Belles Arts de la UB. Forma part del col·lectiu t.i.c.t.a.c. – Taller d’Intervencions Crítiques Transfeministes Antiracistes Combatives i és coeditor de la revista “Desde el margen”.

Diego Falconi és advocat especialitzat en drets humans i llicenciat en Humanitats per la Universitat de San Francisco de Quito. És també doctor amb menció europea en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la UAB. És professor associat de l’àrea de lletres de la UAB i professor i investigador de l’Escola de Jurisprudència de la Universitat San Francisco de Quito. Les seves línies de recerca versen sobre la comparació i l’anàlisi literari, el dret i la normativitat, els estudis gais, lèsbics i queer, les teories post/decolonials i els estudis andins, amb publicacions individuals i col·lectives sobre totes elles. 

17.30 – 18.30h CONFERÈNCIA D’ENRIQUE OKENVE

«ÉREM ALLÀ PER A MANAR: CULTURA, RAÇA I DOMINACIÓ A LA GUINEA EQUATORIAL ESPANYOLA, 1898-1963»

Enrique Okenve indaga en el discurs de la hispanitat com a política cultural en tensió amb les polítiques racials aplicades per Espanya a Guinea Equatorial.

 


 

Enrique Okenve és Cap de Departament i Professor d’Història d’Àfrica i Mètodes de Recerca Històrica a la University of the West Indies at Mona (Jamaica). Centra la recerca en la regió de l’Àfrica Central i en les transformacions que les societats locals experimentaren durant els segles XIX i XX, particularment a Guinea Equatorial. Les seves investigacions multidisciplinars es basen en gran mesura en l’ús de la història oral, tal com es reflecteix en els articles publicats i capítols de llibres que tracten diferents aspectes de la història de Guinea Equatorial. Entre les seves publicacions s’inclouen treballs en anglès i espanyol com El ocaso de los ancestros: Expansión europea y transformación espiritual en Río Muni, An Island in the Middle of Everywhere: Bioko under Colonial Domination, Colonización, resistencia y transformación de la memoria histórica fang en Guinea Ecuatorial, They Were There to Rule: Culture, Race and Domination in Spanish Equatorial Guinea, o Never Terminated Their Journey: The Territorial Limits of Fang Ethnicity in Guinea Equatorial. Actualment treballa en un llibre que explora el desenvolupament de la tradició com a eina ideològica que va ajudar les comunitats Fang a mantenir el poder contra l’Estat colonial espanyol a Guinea Equatorial.

18.30 – 19.30h CONFERÈNCIA DE FATIMA EL-TAYEB

«UNA CRISI DE MEMÒRIA: ESPAI PÚBLIC I CONTINUÏTATS COLONIALS»

Fatima El-Tayeb explora el paper de l’espai públic en la construcció de les identitats nacionals i el patrimoni com a lloc de disputa decolonial.

 


 

Fatima El-Tayeb és professora de Literatura i Estudis Ètnics i directora d’Estudis de Crítica de 
Gènere a la Universitat de California, San Diego. Autora d’European Others. Queering Ethnicity 
in Postnational Europe (University of Minnesota Press, 2011) i Schwarze Deutsche. Rasse und nationale 
Identitaet, 1890-1933 (Campus, 2001), així com de nombrosos articles sobre interaccions entre raça, gènere, sexualitat i nació. Els seus camps de recerca inclouen estudis comparatius de la diàspora africana, teoria queer, feminisme transnacional, cultures minoritàries i migrants a Europa, comunitats musulmanes occidentals, el queer en la crítica de color i estudis de cultura visuals.