Fake Fiction(s)

Pressentir la història

El món contemporani viu un procés irreversible d’artificialització que ha donat lloc a una nova comprensió de la ficció. La ficció no només representa la realitat, sinó que la constitueix. Una noció clau d’aquesta dimensió de la ficció és el fake, entès com a mecanisme de propagació mediàtica que desencadena la producció de dades inesborrables, les quals es viralitzen sense referència externa.

Quins efectes té el fake en les relacions que establim amb el món que ens envolta i en el món mateix com a ficció travessada per l’espai i el temps? Com condiciona el fake el significant “República” com a ficció que circula en el discurs social, polític i econòmic arreu del món en els nostres dies? Les sessions Fake Fiction(s) tenen com a objecte observar la complexitat de la ficció entesa com a pràctica que determina la configuració de l’espai públic.

No ens trobem enfront de la ficció; ens trobem en la ficció. El recorregut traçat per pressentir la Història tempta la idea de la fake fiction com a imatge i com a significant flotant que, més enllà de la vella dicotomia veritat/falsedat i més enllà de la desgastada noció de postveritat, inaugura un nou ordre de veritat i un nou ordre de credibilitat.

Sessions

FAKE MEMORY
19 de febrer, 18.30 h
Amb Joan Fontcuberta

Fa uns anys, Andreas Huyssen va detectar l’emergència d’un nou fenomen en els estudis sobre la memòria que va anomenar “Fake Memory”. Aquesta idea ens confronta amb la gran i abastament explotada ficció dels orígens i palesa la relació de la memòria amb els processos mediàtics. En el món actual, hi ha memòries que mai no han estat viscudes, que no es relacionen amb fets o esdeveniments reals.

Podem parlar aquí d’una nova fase de “postmemòria” que remet a la relació traumàtica amb esdeveniments que poden haver succeït només en la circulació de les imatges. En aquest sentit, l’estatut de la imatge numèrica o digital, ara mancada de referent físic, ha obert el camp a una experiència visual que no està subordinada a l’ocurrència de cap fet concret, perquè l’original històric es revela com a ficció.

 

FAKE NEWS
21 de febrer, 18.30 h
Amb Carme Colomina

La mentida és el concepte que opera com a referent si no únic sens dubte hegemònic a l’hora de considerar les així anomenades “Fake News”. A banda de revisar quin és l’efecte de la mentida en l’escena política de l’Estat modern i com afecta la manera en què s’hi prenen decisions i es determina l’acció individual i col·lectiva, caldrà analitzar quins altres referents conceptuals permeten de copsar la complexitat del fenomen de les fake news i de les seves conseqüències més enllà del paradigma de la falsedat. Són simplement notícies falses? Diem amb la falsedat o amb la mentida tot allò que en podem dir?

Pensar les fake news com a dispositiu al servei del control sistemàtic de la informació, ja sigui intencional o no, obliga a demanar-se per les eines i mecanismes que el perpetuen, com ara la desinformació o la desintermediació. En què consisteixen? Quin paper hi fa la tecnologia i l’ús que en fem en les xarxes socials? Com contribueix la digitalització de les dades a la propagació de les ficcions?

 

FAKE POLITICS
26 de febrer, 18.30 h
Amb Andrés Hispano

En l’escena global actual, l’acció política concebuda com la lluita per l’hegemonia es constitueix en una relació antagònica, d’una banda, amb la veritat i, de l’altra, amb els fets. Això explica que l’escena política estigui discursivament ocupada avui per l’així anomenada “postveritat”. Però també explica que les lluites polítiques emergeixin i s’articulin en condicions “postfàctiques”.

Com es despleguen les democràcies contemporànies en aquesta escena política i quines limitacions hi comporta? Quin sentit fa apel·lar a significants com “poble” a l’hora de pensar les (dis)capacitats del(s) subjecte(s) polític(s) en el capitalisme digital? Què queda de l’Estat i què de les institucions en el context econòmic del mercat, que posa en circulació el mecanisme del fake? Quin és el deute de la política avui i arreu amb la veritat i quin amb la ficció?

 

FAKE AFFECTIONS
28 de febrer, 18.30 h
Amb Ingrid Guardiola

Envoltats de dispositius i assetjats per imatges, habitem un món d’immersió en els medis. Al bell mig d’aquest món, en un camp de fluxos electromagnètics, d’intensitats numèriques, d’acceleració imaginària i de distribució ininterrompuda de dades, “al mínim, trencadís cos humà”, com deia Walter Benjamin, només li resta la possibilitat de sincronitzar-s’hi i de lliscar com a encarnació processual i neuronal de la informació.

Alhora, la ubiqüitat dels mitjans ha suscitat l’expansió de la reflexió sobre l’afectivitat més enllà de la matèria i de l’agència corporal. El dilema ja no és tan sols com es produeixen políticament estats d’ànim col·lectius, sinó com s’inventen, en el llindar de la interfície, nous afectes el nom dels quals ens manca i pels quals la relació amb els altres és prescindible.

 

Amb el cicle “Pressentir la Història”, El Born CCM ofereix moments per a la reflexió afectiva i
crítica sobre el present viscut i sobre la Història, i també per copsar l’esperit dels temps
i projectar futurs a partir del potencial transformador de la memòria.

Cicle comissariat per:
Ivan Flores | Paula Kuffer | Begonya Saez Tajafuerce

  • Dimecres, 19 de febrer A les 18:30 h
  • Divendres, 21 de febrer A les 18:30 h
  • Dimecres, 26 de febrer A les 18:30 h
  • Divendres, 28 de febrer A les 18:30 h

Auditori d’El Born CCM (edifici Annex, carrer Comercial, 5).

Activitat en català.

Venda d'entrades

Aforament limitat. Cal fer reserva prèvia mitjançant el botó de venda d'entrades, trucant al telèfon 93 256 68 50 o bé enviant correu a reserveselbornccm@eicub.net Gratuït