Una instal·lació sonora que comparteix el relat col·lectiu de la recent crisi sanitària

La covid-19 va intensificar el que molts han estat experimentant durant anys: una crisi de cures. La falta d’inversió en les cures i la seva privatització ha comportat que la construcció i el manteniment de les diverses configuracions socials de família i comunitat hagin recaigut cada vegada més sobre l’individual. En resposta a gestions governamentals inadequades, moltes comunitats religioses, migrants, feministes i antiracistes s’han autoorganitzat en xarxes de suport mutu. Però amb la mateixa rapidesa amb què es van activar aquestes xarxes, avui estan en perill de desaparèixer de la memòria oficial de la pandèmia.

Com recordar el treball que han fet aquests col·lectius per mantenir unit el teixit social sense naturalitzar l’assignació de les activitats de “gestió de la crisi” a les mateixes comunitats feminitzades i racialitzades? Aquestes xarxes de suport posen en moviment noves identitats i noves aliances que desafien i desnaturalitzen les lògiques de “visibilitat” prèvies. Per això, la seva commemoració requereix presenciar tant el que s’ha trencat en el passat com el que s’ha transformat. Aquest canvi és un parpelleig en el present, tan precari i radical com el mateix acte d’escoltar.

La decisió de destacar l’experiència tant d’activistes com d’organitzacions religioses minoritzades pretén desmitificar dos dels blocs de construcció afectiva, política i social més importants que són comuns a la pràctica activista i a la religiosa: el suport mutu i l’espiritualitat. Solidaritat, no caritat.

Aquest projecte és el resultat d’una col·laboració entre Rebecca Close i Violeta Ospina. Amb la participació de:

• El rector Aurel Bunda i la monja Antonia, de la Parròquia Ortodoxa Romanesa Sant Jordi de Barcelona
• Samuel Céspedes, Carina Ramírez Castro i Nicky Susana Justavino Cedeño, de Sindillar-Sindihogar
• Linaxa, Wenda Trejo i Baro Aboubacar Landry, de la Xarxa de Cures Antiracista
• Aly Saad, del Centre Cultural Islàmic Català
• Aminah Akram i Hafsah Imaan Shabbir, de Minhaj-ul-Quran (Fòrum Minhaj Diàleg)

Agraïments a totes les persones que van contribuir amb les seves memòries de pandèmia.

Consulta tota la informació sobre les ‘Jornades: Dissentir la història. Memòries decolonials, memòries insubmises‘