Conferència a càrrec de Lydie Salvayre i debat posterior amb Marta Marín-Dòmine
Dimecres 5 de febrer, de 19 a 20.30 h
Sala Moragues, accés lliure.
Amb traducció simultània francès-català.

El gènere anomenat “autoficció” permet a Lydie Salvayre d’abordar la complexa relació entre la memòria i la història mitjançant un exercici literari on hi fa confluir els relats personals amb la recreació d’esdeveniments que han estat significatius per a la seva família.

A la novel·la No plorar, guanyadora del Premi Goncourt l’any 2014, es combinen les observacions de l’escriptor francès Georges Bernanos sobre la repressió feixista i la veu optimista de la Montse, alter ego de la mare de l’autora, qui explica de primera mà la vivència de la Guerra Civil condicionada per l’exili a França.

A través d’aquests punts de vista, es van desencadenant preguntes que fan manifestes les marques del passat en el present i la importància de les veus que n’han quedat al marge. Una d’aquestes marques es mostra en la veu narrativa que travessa el text i que dóna compte material de la divisió que l’exili incardina en la llengua de qui el viu. La memòria es narra en una llengua singular, “mixta, carregada de confusions i d’incorreccions” com és, en aquest cas, el franyol, en què s’expressava la comunitat republicana que va creuar els Pirineus.

Lydie Salvayre
Nascuda a França, és filla de republicans espanyols exiliats al sud de França a la fi de la Guerra Civil. Després de llicenciar-se en Lletres Modernes, es va inscriure a la Facultat de Medicina el 1969 i es va especialitzar en Psiquiatria. El 1997, va rebre el Premi Novembre per la novel·la En companyia dels espectres i el 2010 el François Billetdoux per BW. L’atorgament, el 2014, del Premi Goncourt per No plorar, traduïda a més de vint llengües, i publicada en castellà i en català per Anagrama, ha representat la seva consagració.

Marta Marín-Dòmine
Escriptora catalana i canadenca, realitzadora de documentals i instal·lacions artístiques, traductora i professora de Literatura i Cultura Peninsular Espanyola, així com d’Estudis de la Memòria a la Wilfrid Laurier University, Ontàrio, Canadà. És també directora del Center for Memory and Testimony Studies de la mateixa universitat.

És autora de Fugir era el més bell que teníem, que va rebre la Menció especial del Premi Llibreter 2019.

Espai de treball amb Lydie Salvayre: dijous 6 de febrer.

Consulteu les activitats programades a l’entorn del cicle #Referències