Explora
Les èpoques del jaciment
Història del Born, història de Barcelona
Les restes arqueològiques excavades i que es poden veure actualment a l’interior de l’antic mercat del Born ens mostren la història de Barcelona des d’època romana fins a inicis del segle XVIII, quan la vida en aquesta part de la ciutat va quedar interrompuda de forma sobtada pel desenllaç de la Guerra de Successió.
No totes les restes tenen la mateixa entitat ni s’han conservat de la mateixa manera. Hem de tenir present que els vestigis conservats anteriors al segle XIII no formaven part del nucli urbà de Barcelona, tot i que hi estaven relacionades. En canvi, a partir del segle XIII, les estructures pertanyen ja plenament a la ciutat, com a conseqüència del seu creixement.
S. III d.C. - Època romana
Tot i ser una zona allunyada de la ciutat de Barcino l’àrea del Born conserva en el seu subsòl enterraments d’època romana.
Les primeres restes arqueològiques documentades en zones properes al Born es situen en època baix-imperial. En aquesta època es localitza una extensa necròpolis, el nucli principal de la qual estava situat en el que, uns segles més tard, seria el subsòl de Santa Maria del Mar. No s’ha localitzat cap enterrament d’aquesta època a l’interior de l’antic mercat, però a la intervenció arqueològica de la plaça Comercial de l’any 1991 es van localitzar catorze enterraments.
S. VIII - Època musulmana
La zona on es va construir l’edifici de l’Antic mercat del Born havia estat ocupada per una necròpolis islàmica
La següent fase possiblement s’ha de situar al segle VIII. Es tracta d’una nova necròpolis situada entre l’actual plaça Comercial i l’antic mercat del Born. A la intervenció arqueològica de l’any 1991 es van identificar disset enterraments i a l’excavació a l’interior del Born de l’any 2001 – 2002 se’n van documentar dos.
Tots els enterraments repeteixen les mateixes característiques: enterrats directament a la sorra en una fossa simple, sense cap mena d’aixovar ni cap element arqueològic al seu voltant (com ara ceràmica o claus de ferro), el cos sempre en posició de decúbit lateral dret i amb la mateixa orientació en direcció sud-oest – nord-est, amb els peus en el nord-est, el cap en el sud-oest i el massís facial mirant cap al sud-est.
Totes les característiques dels enterraments coincideixen amb les necròpolis que segueixen la prescripció islàmica. El fet de no haver-se realitzat proves de carboni 14 han impedit saber si aquests enterraments se situen en el moment d’ocupació musulmana de Barcelona, o si bé es tracta del lloc d’enterrament dels individus de confessió musulmana que vivien a la ciutat en un moment anterior al segle XIII.
S. XIII - La ciutat medieval
Les primeres construccions neixen al voltant de l’església de Santa Maria de les Arenes però no és fins al segle XIII que s’urbanitza aquesta part de la ciutat.
La primera referència documental que ens informa de construccions en una zona propera al Born és del segle X, quan es construeix el Rec Comtal, una peça clau en el desenvolupament d’aquesta part de la ciutat. Entre els anys 1050 i 1250 es va forjant en aquest sector el nucli mercantil de Barcelona, quan tant la ciutat com els seus suburbis experimenten un creixement important.
La població que ocupa l’àrea de llevant és cada vegada més important i Santa Maria de les Arenes vertebra un ampli sector conegut com la Vilanova del Mar, que s’estenia pel nord fins a la zona al voltant de l’església de Sant Cugat del Rec.
Aquesta zona es converteix, ja des del segle XIII, en la part més activa de la ciutat. Es tracta d’una barriada de carrers paral·lels i estrets, que s’anirà estenent a mesura que el mar retrocedeix cedint més terreny urbanitzable. Aquest primer nucli serà l’origen del futur barri de la Ribera que ocuparà les dues bandes del Rec més endavant.
El procés d’urbanització de la Ribera serà una constant durant tot el segle XIII i part del XlV. La consolidació definitiva es durà a terme amb la construcció del convent de Sant Agustí, del tram de la muralla entre el portal Nou i Santa Clara i de l’església de Santa Maria del Mar.
Totes les cases i carrers documentats al jaciment del Born tenen el seu origen entre finals del segle XIII i començaments del segle XIV. El barri creix de forma ràpida, l’urbanisme no té res a veure amb els barris veïns, les illes de cases estan disposades de forma regular, amb carrers rectes i paral·lels, ja que en la major part dels casos la trama urbana no s’ha d’adaptar a cap estructura preexistent que limités la forma dels carrers i de les illes.
A l’interior del Born, però, s’aprecia una excepció: les illes de cases situades a ponent s’adapten al recorregut del Rec Comtal, que en el moment d’urbanitzar aquesta part del barri ja era un element consolidat.
1701-1715 - La Guerra de Successió
La Guerra de Successió va marcar un punt d’inflexió en la història del país i la ciutat de Barcelona va perdre una part vital del seu territori.
No es documenten canvis importants en tota l’àrea arqueològica del Born fins a la fi de la Guerra de Successió. Aquest conflicte armat entre dos aspirants a la monarquia Hispànica va marcar el futur del país i de la ciutat. Els antics regnes de la Corona d’Aragó van recolzar l’Arxiduc Carles de la dinastia dels Habsburg i Castella va recolzar Felip de Borbó. La participació de les potències europees va internacionalitzar el conflicte que va finalitzar l’onze de setembre de 1714 amb la caiguda de Barcelona.
Un cop perduda la guerra, els vencedors decideixen construir una ciutadella militar amb una doble funció: defensar la ciutat per un dels seus punts més febles i servir com a element repressor. Es tracta d’una fortalesa pentagonal amb forma d’estrella i cinc baluards a cadascun dels angles, dos dels quals apuntaven directament cap a la ciutat. La Ciutadella necessita una zona de seguretat en la part oberta a la ciutat, una esplanada on no hi podia haver cap mena d’edificació i que facilités la sortida de les tropes en cas d’una nova revolta de la ciutat.
En un primer moment, Pròsper de Verboom, l’enginyer militar encarregat de dissenyar la Ciutadella, va marcar la línia d’enderroc de les cases fins passat Santa Maria del Mar (tot el que es trobés a un tret de fusell), però posteriorment aquesta línia d’enderroc va retrocedir de forma definitiva fins el límit marcat pels carrers Tiradors, Blanqueria, Corretger, Sabateret, Flassaders, plaça del Born i el carrer de Montserrat. Es tracta d’una zona molt important de Barcelona, tant per les dimensions (295.705 m2) com per ser una de les parts econòmiques més importants i una de les zones més poblades de la ciutat.
Entre el mes d’abril de 1716 i el juliol de 1718 es van enderrocar mil cases, van desaparèixer quaranta-dos carrers (cinc dels quals de forma parcial), es va desplaçar el vint per cent de la població de Barcelona i van desaparèixer catorze edificis entre elements del patrimoni eclesiàstic, edificis públics i equipaments de la ciutat. El jaciment del Born és una mostra molt representativa del conjunt de cases i carrers enderrocats.
Les autoritats borbòniques van obligar els propietaris a enderrocar casa seva (o pagar l’enderroc) i als fusters i mestres de cases barcelonins, a participar en la construcció de la Ciutadella, rebent una retribució dinerària miserable de cinc sous diaris realitzant un mínim de quaranta viatges, ja que en cas contrari no cobraven.
Verboom va proposar un sistema d’indemnització per als propietaris de les cases: donar solars en els camps de cultiu de Sant Pau o a la platja, una aportació econòmica i la possibilitat d’agafar els materials de les cases enderrocades. La reconstrucció del barri de la Ribera a Sant Pau va ser un fracàs, així com el barri de la platja ja que majoritàriament la població es va redistribuir pel propi barri de la Ribera i els barris veïns.
L’enderroc es va fer en tres fases: d’abril de 1716 a abril de 1717; d’abril a setembre de 1717; i finalment la tercera fase que finalitzava el mes de juliol de 1718. L’enderroc de les cases volia regularitzar l’esplanada, salvant les diferències de cota entre la Ciutadella i la plaça del Born i és per això que a les zones més deprimides no es va necessitar enderrocar les cases fins els fonaments, aturant la destrucció en la cota marcada pels enginyers militars. Aquest fet explica l’extraordinari estat de conservació de l’àrea arqueològica del Born, amb murs de fins a més de dos metres d’alçada en molts punts del jaciment.
Si la zona que ocupa l’antic mercat del Born, en el moment de l’enderroc, hagués tingut la mateixa cota que la plaça del Born, l’actual jaciment hagués conservat un aspecte totalment diferent al que es pot visitar en l’actualitat. En la intervenció arqueològica de l’any 1991 a la plaça Comercial, les estructures arqueològiques conservades (en algunes de les zones) estaven pràcticament arrasades.