Carles Somoza i Àlex Solozábal són dues de les persones que integren l’equip dels Serveis Educatius, una de les potes principals de l’activitat a El Born CCM. L’equip dels Serveis Educatius està involucrat en bona part de les activitats que s’hi desenvolupen, des de les visites en grup i activitats en família fins a projectes vinculats amb escoles. Totes aquestes propostes giren entorn a l’aprenentatge, concebut com un procés que es produeix al llarg de la vida.
Parlem amb en Carles i l’Àlex per conèixer com és la seva feina i quines novetats ens esperen per a aquesta temporada 2021-2022.
Quantes persones formen els Serveis Educatius i com treballa l’equip? La vostra feina es fa visible quan es duen a terme les activitats, però darrere d’elles hi ha una part important de treball previ. En què consisteix?
L’equip el formen unes tretze educadores i educadors de formació diversa i involucrades en la majoria de les tasques dels serveis. Certament, la part més visible és aquella que realitzem a peu del conjunt arqueològic i dins les exposicions, però al darrere de qualsevol activitat hi ha tota una sèrie de tasques prèvies que van des de la recerca històrica, la ideació de les propostes, la seva conceptualització i disseny per tal d’aplicar la metodologia adequada als objectius proposats; el disseny dels recursos i materials de suport, la formació de l’equip d’educadors i educadores; l’organització i planificació dels grups; la implementació de les activitats i l’avaluació de les mateixes.
Els projectes museu-escola són una part important de la vostra activitat. Alguns exemples són les propostes ‘La clau és la pau’, o la participació dins el programa de l’ICUB i el Consorci d’Educació de Barcelona, “Patrimonia’m Col·leccions”. Quin és l’objectiu d’aquestes iniciatives?
Són programes d’educació no formal que utilitzen la metodologia pròpia del treball per projectes i que busquen generar sinergies entre els centres educatius, El Born CCM i el seu patrimoni. Són propostes permeables que es dissenyen col·lectivament entre l’equip de Serveis Educatius i els docents implicats i barregen el treball a l’aula amb la realització d’activitats in situ a El Born CCM. A més, els projectes realitzats persegueixen el desenvolupament de les competències clau i que l’alumnat s’impliqui en el seu propi procés d’aprenentatge i reconegui el valor propi del patrimoni de la ciutat.
A més d’aquestes activitats museu-escola, l’equip de Serveis Educatius també treballa amb entitats de lleure, adults i col·lectius vinculats a Apropa Cultura. Com valoreu aquesta experiència i el fet de participar perquè el patrimoni cultural de la ciutat sigui accessible per a tots aquests col·lectius?
Creiem en el caràcter transformador de l’educació, com una eina per la transformació social i la inclusió. La incorporació en projectes com els d’Apropa Cultura ens ha permès arribar a comunitats d’aprenentatge més àmplies i ens ha obligat a prioritzar l’accessibilitat en les nostres activitats. No només suposa un repte de cara a fer arribar la cultura i el patrimoni a un amplíssim ventall de grups amb necessitats i situacions personals i col·lectives molt diverses, sinó que suposa un dels puntals de la nostra tasca com a equipament públic.
Esteu en constant contacte amb les escoles. Per què és important acostar el patrimoni i la història de la ciutat als infants i joves?
En un entorn cada vegada més global i interconnectat el patrimoni històric de la ciutat ens ofereix, a través del seu coneixement, una eina d’arrelament a un lloc i un espai, per forjar identitats col·lectives i cohesionar-nos socialment. A més, prendre consciència de la riquesa del patrimoni de Barcelona fa partícips els infants i joves, com a ciutadans d’una societat democràtica, a implicar-se en el seu deure de difondre’l i preservar-lo. Reconèixer els processos històrics que han configurat la nostra ciutat, té també una dimensió social i crítica, ens permet entendre la realitat que ens envolta i participar activament en la construcció del futur. A més, atansar-nos al passat a través de la història i la memòria no és només un exercici utilitari, sinó empàtic: entendre com les nostres mares i àvies van viure, com era el món de les nostres famílies fa dècades o segles, i imaginar i reconstruir la realitat perduda de persones que van deixar la seva empremta a la ciutat són tasques que ens preparen per a la convivència i l’enteniment en el nostre dia a dia. I, per si fos poc, tot això pot ser molt divertit d’aprendre!
Què trobeu interessant i atractiu d’aquest espai patrimonial per transmetre a l’alumnat? Per què és important recuperar i donar a conèixer el nostre passat?
El conjunt arqueològic d’El Born CCM i l’edifici de l’antic mercat són dos elements patrimonials clau per entendre la història de la Barcelona contemporània. La riquesa material del jaciment i l’enorme volum de documentació notarial conservada i dels habitants de la ciutat en el tomb dels segles XVII i XVIII ens permet acostar-nos de forma excepcional a la microhistòria de la vida quotidiana del 1700, els anhels i imaginaris de la seva gent. Així mateix, la singular coberta de ferro del mercat del Born, primer exemple en tota la ciutat, ens acosta al pols d’una ciutat que sota l’impuls de la revolució industrial reivindicava la construcció d’un futur nou. Atansar-nos en aquest moment històric transcendental permet comprendre moltes de les bases i contradiccions que conformen el nostre present.
La manera com ensenyem i aprenem ha canviat en els últims anys. Quina és la clau i quines són les eines perquè els més petits i els joves puguin construir coneixements? I els adults?
La clau principal és sens dubte la sintonia: amb els centres, amb les noves metodologies, i amb infants i joves. Romandre receptives a qualsevol nova tendència i inquietud és el primer pas de cara a millorar la forma i el mètode per convertir a l’alumnat en l’autèntic protagonista i constructors actius del coneixement. És per aquest motiu que les activitats sempre parteixen de la interrogació i no de la certesa, de la reflexió i no de la simple transmissió de coneixements. Són activitats que permeten a l’alumnat partir dels seus coneixements previs, experimentar, elaborar conjectures i arribar a les seves pròpies conclusions. Això també inclou al públic adult, qui cada vegada més busca convertir les activitats culturals en una experiència participativa i rica. Per això també proposem una metodologia participativa, la qual, mitjançant el diàleg i un seguit de preguntes dilema busquem fomentar el pensament crític.
Quines són les activitats que tenen més èxit?
Normalment les activitats més demandades són aquelles que introdueixen de forma general la cultura i vida quotidiana del 1700 a través de la cultura material del conjunt arqueològic, seguides d’aquelles activitats que tracten específicament els episodis de la Guerra de Successió, el setge de 1713-1714 i l’assalt final de l’11 de setembre. Destaquen també alguna de les nostres activitats familiars, amb experiències com les del taller de teatre, el de cuina històrica, o les activitats sobre la història de la xocolata, que formen part de l’oferta de cap de setmana.
Ja tenim en marxa el curs 2021-2022. Hi ha alguna novetat que ens pugueu explicar?
Aquest és un curs carregat de novetats. Enguany hem incorporat al programa escolar un seguit de noves propostes educatives, visites i itineraris urbans per als Centres de Formació d’Adults. Així mateix, seguint el fil de l’exposició temporal del centre Per una educació en llibertat, hem creat noves activitats escolars en les que proposem atansar-nos a la història a través de la mirada, sovint poc explicada, dels infants. En aquesta direcció durem a terme dos nous projectes museu-escola que per una banda, acompanyarem l’alumnat d’escoles històriques de Barcelona a investigar i difondre el valor patrimonial dels seus centres, i per l’altre, generarem sinergies entre infants i gent gran per compartir les seves experiències educatives. Finalment, també s’han generat noves activitats que busquen indagar en l’impacte que les transferències colonials han tingut en el desenvolupament històric de la ciutat, i les relacions d’explotació que aquestes van generar. En aquest sentit, hem preparat una unitat didàctica amb material per a docents i alumnat que reflexiona, des del present i el passat, les herències que aquestes connexions han deixat en la nostra societat.