El 7 d’agost de 1971 paradistes, camàlics, assentadors i veïns i veïnes de la Ribera veien com el seu dia a dia canviaria definitivament. Es tancaven les portes d’un mercat referent a la ciutat que havia suposat grans canvis per al barri. El destí seria uns 10 quilòmetres més cap a l’oest, Mercabarna, a la Zona Franca. Es posava punt i final a gairebé cent anys d’història.
La història del mercat del Born comença el 1869, quan la fortificació de la Ciutadella va ser retornada a la ciutat i es va enderrocar. A l’espai que ocupava s’hi volia construir un parc, i dos anys més tard es va convocar un concurs internacional. La millor proposta va ser la del mestre d’obres Josep Fontserè i Mestre, amb un projecte que portava per lema “els jardins són a les ciutats el que els pulmons al cos humà”. Però en aquest projecte no només hi havia la proposta del parc. Sense que les bases ho demanessin, Fontserè hi va afegir un nou mercat cobert per al barri de la Ribera.
El projecte de construcció va durar dos anys, de 1874 al 1876. Es tractava d’un edifici plenament modern, inspirat en el gran mercat central de Les Halles de París i amb el ferro com a element principal. La seva arquitectura de ferro, maó i vidre creava un espai ampli i ben il·luminat, separat del carrer, tancat, protegit de la intempèrie i sense entrebancs al trànsit dels compradors. Enrere quedaven altres mercats de la ciutat, com el de la Boqueria i el de Santa Caterina.
El nou mercat del Born, el primer gran exemplar de l’arquitectura del ferro a Barcelona, va acollir els venedors i les parades de la plaça del Born. A la nau central s’hi trobaven les parades de fruites i verdures, mentre que els laterals estaven destinats a la venda de carn, volateria, pesca salada i peix fresc. Però l’augment imparable del comerç a l’engròs, la congestió al mercat de la Boqueria, la bona localització logística del mercat del Born i el creixement que va experimentar la ciutat al llarg de la primera meitat del segle XX van propiciar un canvi de rumb del Born.
A partir de 1921, el mercat va passar a concentrar tots els majoristes de fruites i verdures de la ciutat. Aquesta mesura, que havia de ser provisional, va durar 50 anys i va canviar el tarannà del mercat i de la seva gent. Va passar de funcionar com un mercat de barri, majoritàriament de dones, a ser un mercat de ciutat i amb una presència majoritària d’homes, tant entre els treballadors com entre els compradors.
Durant la segona meitat d’aquest període, de 1953 a 1971, els mercats a la ciutat es van duplicar i el Born, com a mercat central, no podia proporcionar tots els serveis necessaris. Les magres instal·lacions del Born i del seu barri es van veure sotmeses a una activitat i a una congestió creixent i insostenible.
És per això que el 1962 es va convocar un nou concurs públic per a una nova unitat d’abastiment, prevista per a una població que aleshores era de dos milions i mig d’habitants. El lloc escollit va ser la Zona Franca, amb un nou centre que s’anomenaria Mercabarna. El 7 d’agost de 1971, 95 anys després de la seva construcció, el mercat del Born va tancar les seves portes.
El trasllat del mercat central a Mercabarna va suposar múltiples avantatges perquè estava pensat i dissenyat per al comerç a l’engròs – espais amplis, facilitats logístiques, horaris adaptats, etc.- però va impactar de manera brutal en la quotidianitat del barri del Born. Amb la desaparició del mercat també van desaparèixer els negocis i la gent que vivia de l’activitat que generava, com botigues, bars o agències de transport.
Ara, 50 anys després, convé recordar-ho. Al llarg de la seva història, el mercat va dotar el barri de la Ribera d’una vitalitat sorprenent, amb una identitat i un teixit social propi lligat al comerç. El Born va deixar una forta empremta en la memòria col·lectiva del barri i de Barcelona, convertint-se, així, en un dels llocs de memòria més singulars a la ciutat.
Per a saber-ne més:
- ‘Born. Memòries d’un mercat’
- ‘Memòria del mercat del Born’, de Manel Guàrdia i Jose Luis Oyón
- Una mica d’història