En commemoració del 8 de març, El Born CCM programa la segona edició del cicle ‘Tres dies de març’. Sota el lema ‘Dones, ballar, riure, resistir’, els dies 15, 22 i 29 de març se celebraran tres activitats amb l’objectiu de reivindicar la memòria, la història i el present de les dones i de reflexionar sobre la resistència femenina des de les arts, l’humor i l’activisme.

La primera de les propostes serà ‘Les Bertranettes’, a càrrec de la Companyia Tramoia, el dia 15 de març. Es tracta d’un espectacle en el qual la música, la literatura i el teatre es troben per actualitzar Aurora Bertrana a ritme de jazz. Aurora Bertrana és considerada una de les figures més apassionants de la literatura catalana del segle XX: escriptora, viatgera, activista pels drets de les dones i jazz woman. De fet, ella va ser membre del primer trio de jazz femení de tot Europa. Amb aquest espectacle interpretat i musicat per Queralt Albinyana, Marta Roma, Èlia Bastida i Leonor Falcón descobrirem les seves memòries al so d’un trio de jazz com el que va tenir ella.

Una setmana més tard podrem veure ‘Humor negra’, un monòleg en el qual Asaari Bibang reflexiona sobre la lluita antiracista i feminista a través de l’humor i la sàtira. Tal com explica l’artista, “en aquest espectacle parlo de la meva realitat. I la meva realitat és que soc, no només una dona, sinó una dona negra, amb tot el que això comporta en una infinitat de situacions i espais. Crec que és una realitat força desconeguda per a la majoria, i em va semblar interessant portar-lo a la comèdia, amb tota la seva veritat i el seu dolor”.

Sobre l’escenari, Asaari Bibang batalla verbalment contra els clixés i els estereotips racistes, sobre el feminisme i l’antiracisme del món de la cultura. El seu monòleg també és una crida a la sororitat concep l’espectacle com a altaveu de les dones que han passat per la mateixa situació: “Una de les paraules que més es repeteix als missatges que m’escriuen persones que es veuen interpel·lades a la meva història és “soledat”. Em parlen de la soledat amb què es trobaven abans de descobrir el que sentien. Cal aixecar la veu perquè, en unir-les, deixem de sentir-nos soles”, explica.

Asaari Bibang presentarà aquest espectacle el 22 de març en el marc dels actes del Dia de la Dona, tot i que, segons ella, cal fer visible la dona més enllà dels dies assenyalats i des de totes les perspectives possibles: “Cal explicar la veritat amb professionals, cada un en el seu àmbit, i no limitar-se a cobrir la quota quan toca. Comprenc la necessitat d’amplificar el missatge amb persones que compten amb un públic ampli o un reconeixement destacat. Però hi ha vida fora del mainstream, grans professionals que també necessiten una oportunitat”. Després de la funció, en parlarà amb Salima Jirari, consultora especialitzada en diversitat de projectes audiovisuals, perspectiva de gènere i diversitat de gènere.

‘Tres dies de març’ acabarà el dia 29 amb ‘Dones i coresistència en el conflicte Palestina-Israel’, un diàleg conduït per la periodista Cèlia Cernadas i protagonitzat per tres dones que representen organitzacions palestines i jueves que treballen activament per visibilitzar el paper de les dones i el seu testimoni en la resolució del conflicte i en la construcció dels processos de pau. Una d’elles és Reem Alhajajra, que resideix al territori ocupat de Cisjordània i representa Women of the Sun (WOS). “Crec que el moviment de les dones es pot considerar com una plataforma que va transformar la vida de les dones a llarg termini. El moviment de dones va permetre que aquestes tinguessin una visió diferent del món en què vivien, per tant, va intentar alterar els límits que la societat els havia establert i, en conseqüència, esdevenir lliures”, explica.

Una altra de les participants al diàleg és Hana Deganit, membre de Women Wage Peace (WWP), el moviment pacífic més gran de base israeliana.. Segons apunta, “les dones aportem una altra veu. La veu de vincular-se amb altres dones, de donar-se suport unes a altres, de comprendre’s  i de col·laborar quan hi ha una meta comuna. Les dones i els nens solem ser les principals víctimes de qualsevol conflicte. Els grups de dones de la societat civil exercim un paper decisiu en els processos de pau”. “La resistència femenina és molt important per a la societat. Bàsicament, les dones són un dels col·lectius més vulnerables i marginats de la societat; s’enfronten a diversos reptes en aspectes socials, culturals i econòmics. No obstant això, moltes dones són capaces d’aconseguir grans coses, però no poden a causa de les barreres que tenen a les seves vides”, afegeix Reem Alhajajra. Qui també hi participa és Samah Salaime, directora de l’oficina de comunicació i desenvolupament de Wahat al-Salam – Neve Shalom . Segons apunta, “les dones haurien d’estar en llocs de lideratge perquè pensen i actuen d’una manera més tolerant, d’una manera més multicultural. I també tenen la capacitat d’entendre i tenir solidaritat i germanor, tots els valors feministes en els quals creiem i que es poden traduir en accions polítiques que els homes realment no se n’adonen ni s’apropen en el seu estil de lideratge”. “Crec que les dones tenim la responsabilitat de resistir i de mantenir vives les comunitats, així que hem de prendre decisions i no només seguir les decisions dels altres homes”, afegeix.

Durant la sessió es plantejaran preguntes com ‘Com i des d’on les dones treballen per a la construcció dels processos de pau i els drets humans?’ o ‘Quina és la visió i les propostes que aporten les dones a les taules de negociació?’, i les ponents explicaran les seves experiències al capdavant d’aquestes organitzacions. Per exemple, per a Reem Alhajajra “formar part d’una organització feminista i veure un grup de dones al meu voltant em dona esperança. També em motiva a continuar aquesta feina fins arribar a una societat on les dones liderin, canviïn i creïn pau”Per a Hana Deganit, “la participació al moviment em dona l’oportunitat de portar a la pràctica els meus ideals. També em dona molta satisfacció saber que faig alguna cosa, encara que mínima, perquè els meus fills i nets visquin en un món millor. I això amb dones extraordinàries, que tenen els mateixos ideals i la mateixa convicció que sí, que és possible arribar a la pau”, apunta Hana Deganit.

Totes dues ponents coincideixen en la importància de reflexionar i fer visible el paper de les dones en la construcció dels processos de pau. “És molt important que, des de les institucions culturals, se centri el focus en les accions que existeixen per teixir ponts de diàleg, sense deixar de banda la informació real sobre el que està passant, però donant prioritat a les oportunitats que es generen per finalitzar amb aquests conflicte que ja ha costat massa vides”, explica Deganit.